Síntesi i activació de la vitamina D

La vitamina D3 es produeix a partir del 7-dehidrocolesterol quan la pell s'exposa als raigs ultraviolats (UVB) del sol. La previtamina D3 resultant és termolàbil i experimenta una conversió a vitamina D3 en uns 3 dies a causa d'una isomerització dependent de la temperatura. D'altra banda, la vitamina D2 se sintetitza a partir de l'ergosterol, un esterol present a llevats, fongs i protozous.

L'activació de la vitamina D3 o vitamina D2 requereix dues hidroxilacions.

En primer lloc, l'enzim 25-hidroxilasa hepàtica hidroxila la posició 25 de la molècula. La vitamina D hidroxilada s'anomena calcifediol, calcidiol o 25 Hidroxivitamina D i és el metabòlit de vitamina D circulant més abundant. Per això, el seu mesurament a la sang és un bon índex de l'estat de la vitamina D.

Posteriorment, depenent dels requisits de calci, pateix una segona hidroxilació a les cèl·lules tubulars del ronyó. Es produeix mitjançant l'enzim 1-hidroxilasa que genera la 1,25 dihidroxivitamina D, la forma més activa de la vitamina D.

Imagen 1. Síntesis de la vitamina D a l'organisme

Regulació i metabolisme de la vitamina D

L'enzim 1-hidroxilasa renal està rigorosament regulat per l'hormona paratiroïdal (PTH) i suprimit pel factor de creixement 23 (FGF23). Quan els nivells de calci disminueixen, es desencadena un augment en l'alliberament de PTH, cosa que activa la 1-hidroxilasa. La vitamina D i la PTH col·laboren en l'estimulació de la mobilització de calci a nivell ossi i la reabsorció renal. A més, un altre enzim renal, la CYP24A1, intervé hidroxilant els metabòlits de la vitamina D en posició 24 que condueix a la seva inactivació.

La vitamina D: una hormona amb múltiples implicacions

La vitamina D és essencial per mantenir un metabolisme ossi i mineral adequat, assegurant la integritat dels nostres ossos i la funció muscular. A més, juga un paper crucial en el desenvolupament del sistema múscul esquelètic i en el correcte funcionament del sistema immunitari.

Pel que fa al metabolisme fosfocàlcic, la vitamina D té un paper central. Regula el remodelat ossi i la mineralització, mantenint nivells plasmàtics òptims de calci i fòsfor. Aquest equilibri s'aconsegueix a través de diverses vies:

Quins són els símptomes de la deficiència de vitamina D?

La deficiència de vitamina D fa que hi hagi una disminució del 15% d'absorció de calci i fins a un 60% de fòsfor. Aquesta situació de manera prolongada provoca que els ossos es tornin fràgils i es fracturin amb més facilitat. Les patologies relacionades amb la deficiència de vitamina D són el raquitisme en nens i l'osteomalàcia o l'osteoporosi en adults.

Els nivells sèrics de vitamina D mostren un dèficit generalitzat a la població, especialment entre els majors de 65 anys. No obstant això, hi ha una manca de consens entre les societats científiques respecte a la definició de deficiència de vitamina D i quins pacients se'ls ha d'avaluar els nivells d'aquesta vitamina.

Mesurament de la 25 Hidroxivitamina D. Moda o necessitat?

Per avaluar els nivells de vitamina D, es realitza una anàlisi de sang que mesura la concentració de 25-hidroxivitamina D al sèrum. Encara que aquesta forma no és activa, és la que millor reflecteix la contribució de la vitamina D de síntesi cutània i l'obtinguda amb la dieta. La seva concentració és aproximadament 1000 vegades més gran que la del calcitriol, i té una vida mitjana de 2-3 setmanes. A diferència de la forma activa, el calcitriol té una semivida molt curta.

Hi ha diversos mètodes analítics per determinar la 25-hidroxivitamina D, que resulta en una variabilitat significativa en els resultats. Aquesta variabilitat afecta tant la sensibilitat com l'especificitat. Per garantir resultats precisos, cal un mètode de quantificació estandarditzat amb valors de referència propis.

A CLILAB Diagnostics, oferim anàlisis per determinar els nivells de 25-hidroxivitamina D en mostres clíniques. Utilitzem immunoanàlisi electroquimioluminiscent automatitzat, certificat per garantir un biaix que no superi el ± 5% respecte al mètode de referència (espectrometria de masses LC-MS/MS), amb una precisió global.

En quins casos cal analitzar els nivells de vitamina D?

Tot i l'augment de les sol·licituds, no es recomana l'avaluació de vitamina D a la població sense factors de risc de deficiència.

Taula 1. Indicacions per a l'avaluació de nivells sèrics de Vitamina D

Segons l'OMS, no estan recomanats els suplements de vitamina D durant l'embaràs i la lactància. La seva avaluació només està indicada en cas que hi hagi altres factors de risc de deficiència de vitamina D.

En nens i adolescents es recomana l'avaluació únicament si presenten malalties o situacions de risc alt.

Recomanacions dels nivells de 25 Hidroxivitamina D

La definició de concentracions adequades de la 25 Hidroxivitamina D continua sent motiu de controvèrsia. Els valors < 10-12 ng/mL (<25 nmol/L) són inadequats i s'associen a un augment important de risc de raquitisme en els nens i osteomalàcia en adult.

Taula 2. Valors recomanats de 25 Hidroxivitamina D segons l'Institut de Medicina dels Estats Units (IOM).

*L’ Endocrine Society considera la deficiència <20ng/ml i la insuficiencia com 20-30ng/mL (50-75 nmol/L). Les últimes recomanacions de la Societat Espanyola de Endocrinologia i Nutrició (SEEN) sugereix mantenir concentracions seriques entre 30-50 ng/mL (75-120nmol/L).

L'anàlisi i la suplementació de vitamina D no s'ha de dur a terme de manera rutinària en individus asimptomàtics sense factors de risc de deficiència. L'augment de la demanda de l'anàlisi de vitamina D sembla que està motivat, en gran part, per l'atribució d'efectes més enllà de la salut òssia que genera la cerca d'indicadors de deficiència.

Reflexió sobre l'avaluació de vitamina D

La manca de consens respecte als intervals de referència, els valors clínicament significatius i les concentracions tòxiques ha creat incertesa, tant en l'elecció del mètode de mesura com en la interpretació. Es recomana que cada laboratori estableixi els seus propis valors de referència segons context i criteris. A més, encara no s'ha arribat a un acord sobre els nivells òptims de vitamina D per a la salut òssia, ni si aquests han de ser universals per a totes les edats, cosa que afegeix complexitat al procés d'avaluació i tractament.

Referències