14 N. Dia mundial de la diabetis: LA DIABETIS ALS ULLS D’UN INFANT.
Tenir una malaltia crònica implica esforç, sacrifici, renúncies.
La percepció de la malaltia, però, depèn dels ulls amb què es miri.
I qui sap millor què implica tenir-la sempre és la persona que la pateix.
Una visió subjectiva, però realista, i amb la qual tothom hauria d’intentar empatitzar.
L’Eduard, un nen de 8 anys a qui li van diagnosticar Diabetis Mellitus fa 2 anys i mig, és el fill de la Gemma, companya nostra de CLILAB Diagnòstics.
L’Eduard, a través del relat “La diabetis als ulls d’un infant” , una conversa entre ell i una persona que coneix poc la malaltia, posarà paraules a la diabetis.
Serà ell qui ens explicarà què és la diabetis, com la viu, què sent i com se sent en el seu dia a dia ..sense perdre de vista, però, que ho farà sota la mirada d’un nen de 8 anys.
A continuació, compartim alguns extractes d’aquesta conversa entranyable i honesta. Si vols conèixer més de la seva història us animem a que llegiu el relat sencer.
- I els teus amics [...], t’ajuden amb la diabetis?
- Sí perquè la mama, quan fèiem primer, un dia va venir a la classe a explicar a tothom què era la diabetis i què era el sensor, la insulina...i els hi vam ensenyar les agulles ...i els hi va dir que han de demanar ajuda sempre que vegin que em trobo malament
- I ho fan?
- Sí...el Marc S. sempre m’ajuda.
- I els hi va agradar que la mama els hi expliqués això?
- Sí! Hi ha nenes de la classe que juguen fent veure que les seves nines tenen diabetis. I els hi posen insulina i miren la glucosa...però de mentida, eh?[...]
- I si ara coneguessis un nen o nena a qui li acaben de dir que té diabetis...tu què li diries?
- Que és un rotllo tenir diabetis perquè t’has de punxar, no pots menjar tot el que vols, perquè els adults no saben què han de fer, perquè la gent et pregunta què és això que portes al braç, què és la bomba, perquè a vegades no et deixen jugar i córrer...i perquè a vegades et trobes malament
- [...]