Diada de Sant Jordi: des de la mirada d'un escriptor
Avui és 23 d’abril, la Diada de Sant Jordi, una de les dates més assenyalades del nostre calendari i la qual em toca de molt a prop personalment parlant per diverses raons. Per una banda pel meu propi nom, ja que em dic Jordi. També pel motiu que impulsa la diada per sí mateixa; els llibres.
Com a autor de novel·la que soc; precisament de gènere fantàstic, on apareixen dracs ferotges amb profundes conviccions ètiques i morals, princeses que no tenen res de fleumes ni de desvalgudes, cavallers que no són valerosos, sinó turmentats, reis amb ambicions tant mundanes com les de qualsevol altra persona, sigui de la classe social que sigui, i criatures de sang diferent a la humana: moltes d’elles perseguides pel simple fet de ser diferents, el dia 23 d’abril de cada any és una data que considero molt assenyalada en la que m’encanta envoltar-me de llibres, roses, paradetes a les rambles i els racons de qualsevol ciutat i poble de la contrada i, sobretot, del caliu de la gent que passeja i gaudeix d’una jornada tant arrelada a les Terres Catalanes.
Tanmateix, no puc deixar de pensar en diversos factors que ballen dins de la meva ment inquieta, saltant de pensament en pensament com pot fer-ho una abella, de flor en flor, en un prat de qualsevol dels nostres camps on cada cop hi plou menys. Un d’aquests factors és l’Informe PISA; sobretot el de l’apartat relatiu a la comprensió lectora. Com a autor, novel·lista i poeta que em considero, em preocupa profundament el poc valor que percebo al meu voltant a les arts de llegir i escriure: dues arts que, innegablement, condueixen a la reflexió, a l'anàlisi i a la comprensió del nostre voltant, més enllà del que veiem o sentim, tant amb els ulls i les orelles com amb el cor i l’ànima. Puc entendre parcialment aquests resultats; cada cop se li dona menys importància al text escrit i més al multimèdia, fent que la capacitat d’atenció es vagi reduint progressivament quan els nostres sentits no es veuen satisfets per prou estímuls. No vull aprofitar aquest espai per reivindicar l’art de llegir i escriure, el que sí faré són dues coses: Per una banda animar-vos a prolongar la Diada de Sant Jordi més enllà del propi dia 23 d’abril. Llegiu llibres o còmics, novel·les o assajos. Gaudiu del plaer de la lectura no només ara, sinó qualsevol dia de la setmana dels 365 dies que té l’any. Substituïu la pantalla del mòbil per aquella novel·la que teniu pendent de llegir des de fa un munt d’anys; aquell títol que teniu damunt de la tauleta de nit (si encara li teniu) o acumulant pols a la prestatgeria. Regaleu aquell llibre que sempre us ha encantat a aquella persona tan especial per a vosaltres. Perquè si no ho fem així, crec que perdrem la capacitat de filtrar la informació que ens arriba; reduirem la nostra pròpia capacitat d’atenció i, cada vegada, serem menys capaços d’entendre una simple frase que pot estar plena de matisos amb tot el que hi diu però, sobretot, el que no diu: el que abans es deia llegir entre línies. Una cosa que resulta ser tan poc habitual avui en dia com pot ser veure algú pel carrer amb un llibre a les mans qualsevol dia que no sigui el propi 23 d’abril. Però, sobretot, llegiu per mi i per molts altres com jo, que escrivim per alimentar l’anima dels nostres lectors. Perquè sinó, no podrem guanyar-nos la vida amb els nostres escrits.
Passeu molt bona diada de Sant Jordi. Ens la mereixem!!
Jordi Casas Bolet, és autor de novel·la fantàstica i d’altres escrits. Si esteu interessats en saber-ne més us convidem a visitar la seva pàgina web
23 d’abril de 2024 Vilafranca del Penedès