CLILAB Diagnòstics us manté informats

Els inicis

“Treballar al laboratori d'urgències és el que m'agrada; del teu resultat depenen unes accions immediates” diu apassionadament la Gemma Celma Obiols, cap de servei dels Laboratoris d'Urgències del CLILAB Diagnòstics, a més de Responsable dels Laboratoris CLILAB Diagnòstics de l’àrea Barcelona.

Amb només parlar uns minuts amb ella, un ja se sent atret per tot el que pot aportar el laboratori d'urgències. Explica que la importància d'aquesta àrea de la medicina del laboratori radica en el fet que dona els resultats dels paràmetres bàsics que permeten als clínics saber què fer amb un pacient que arriba a urgències. Per la Gemma la clau és treballar bé i ràpid, a més de tenir contacte amb qui realitza la petició analítica: “Fem les determinacions indispensables per a prendre decisions ràpides”.

Per a entendre d'on prové la seva passió pel laboratori d'urgències, cal conèixer els seus començaments i trajectòria.

La Gemma va néixer a Sant Just Desvern, el seu lloc en el món i on sempre va voler tornar després d'especialitzar-se. Va estudiar Farmàcia en la Universitat de Barcelona i després va accedir a una plaça de FIR: “Vaig acabar triant l'especialitat d’anàlisis clíniques per poder treballar en el laboratori”.

Va fer la residència a l'Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona. “Estic contenta d'on em vaig formar”. Com a resident va poder fer rotacions per tots els departaments i, va tenir contacte amb molts facultatius i tècnics. A més, amb les guàrdies, va conèixer els diferents serveis mèdics i als residents que hi treballaven. I el millor, és que li han quedat grans moments per a recordar.

“Quan jo vaig acabar en el 2004 era una època en què no era fàcil trobar feina”, recorda. Va començar amb substitucions, feines de 15 dies, un mes o dos mesos. Agafava l'atur durant unes setmanes i tornava a treballar. Encara que per a alguns aquesta situació podia resultar horrorosa, a la Gemma li va servir com a experiència enriquidora: “Em va ensenyar a moure'm i a conèixer diferents laboratoris i maneres de treballar, diferents aparells i sistemes informàtics.”

Durant un any va mantenir aquest “moviment”, realitzant suplències i guàrdies, com les que va començar a fer en el laboratori d'urgències de l'Hospital Matern Infantil de Sant Joan de Déu, a Barcelona, i que va mantenir durant cinc anys. Aquestes guàrdies les va compaginar amb un contracte ja de més llarga durada que va aconseguir a l'hospital Parc Taulí de Sabadell, en el Laboratori UDIAT.

Al Parc Taulí va ser la responsable del laboratori d'urgències, i era l'encarregada d'organitzar-lo. Treballava en horari de tarda i va aprendre moltíssim. “Professionalment va ser una etapa molt bona, però personalment va ser dura. No tenia gairebé contacte amb aquelles persones que havia tingut a prop fins aleshores.Per sort a la feina vaig trobar a grans companys, i vaig fer molt bons amics.”

Just quan la rutina laboral començava a pesar-li molt, per horaris i distàncies, va arribar la notícia que obririen un hospital a 10 minuts de casa seva, l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. De seguida es va posar a buscar qui portaria el laboratori. “Era el CLILAB! Em vaig posar en contacte amb ells i vaig començar estrenant l'hospital”, diu amb alegria.

Des del febrer de 2010 la Gemma treballa al laboratori de l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, un dels centres de CLILAB: “És molt meu, des del primer dia que sóc aquí!” afegeix amb un somriure.

Amb el temps, li van donar la responsabilitat de ser la que organitzés tots els laboratoris d'urgències de CLILAB. “L'àrea d'urgències de tots els laboratoris la porto jo”. Actualment, la Gemma està al càrrec dels sis laboratoris d'urgències i el d'un hospital més petit que té un laboratori d'urgències gestionat d'una forma diferent. De tots, el Broggi és el més gran i el de més complexitat en urgències.

Uns anys més tard va passar a ser la responsable dels tres laboratoris dels centres que el CLILAB té a l'àrea de Barcelona.

Amb unes 30 persones al seu càrrec (repartides als diferents torns i diferents àrees dins del laboratori), el seu dia a dia al Broggi passa per fer molta rutina també, que per la Gemma acaba sent atractiva perquè analitzen mostres de pacients complexos, “Encara que només fem paràmetres bàsics, ja gaudim molt amb la feina que ens donen els pacients… perquè la majoria tenen patologies interessants.”

Està clar que les urgències no les canviaria per res, ja són 22 anys els que porta fent guàrdies. “És el moment que sóc conscient d'allò que sé, i de tot el que no sé. Em dona “vidilla”; haver d'improvisar, buscar a llibres, espavilar-me, fer coses que en el meu dia a dia no faig” diu amb molt d'entusiasme.

Això mateix busca transmetre als tècnics del seu equip, sobre el laboratori d'urgències i les guàrdies, “és on podeu prendre decisions, on el vostre criteri permet donar els resultats que doneu, on podeu participar i tenir contacte amb els clínics i professionals d’infermeria”.

La seva passió, les seves habilitats d'organització i la seva capacitat per a liderar l'equip han forjat el robust servei d'urgències que té el CLILAB: “Em consta que els hospitals estan contents amb el servei que donem a urgències”.

Urgències durant la pandèmia: Ens inventem i ens reinventem

La Gemma sosté que hi ha un abans i un després de la pandèmia, que ha marcat a tots personalment i professional. Durant la primera onada, sobretot els primers mesos, “tothom t'ajudava, t'ho donaven tot. Ens inventem, ens reinventem”.

Es van canviar els torns de treball, tots van passar a treballar de dilluns a diumenge “Treballàvem dos dies 12 hores al laboratori, i després dos dies a casa. Però allà no es podia parar, tot eren trucades, ordinador, protocols, no desconnectava… a més de la càrrega familiar”, recorda.

Va ser estressant i difícil, però va coincidir amb el moment en què tothom estava a casa seva i els professionals de la salut érem molt valorats: “Anaves a treballar i eres un heroi”, explica la Gemma.

“Jo em vaig dedicar a preparar laboratoris d'urgències mono temes. Vam crear perfils de pacients COVID, vam implementar tècniques noves, buscàvem reactius fins on no hi havia... vam acabar fent gasometries a l’UCI amb un analitzador que ens va deixar una clínica veterinària”.

Però la mirada positiva sobre el personal de la salut i la bona voluntat de tots es van anar dissipant. La Gemma sosté que el que va venir després va ser molt pitjor.

Per a la segona onada, el cansament era enorme. Les persones ja no estaven disposades a fer-ho tot. Fora de l'àmbit sanitari ja no es valorava tant l'esforç que es continuava fent i es prioritzava la tendència de portar un ritme de vida més normal. La Gemma explica que el cop de realitat li va venir després de l'estiu: “Aquí em vaig adonar que era una catàstrofe, que havíem canviat com a treballadors i com a persones”.

Darrere d'un pacient COVID no sols hi havia una PCR, hi havia molt més “Durant la primera onada es van fer moltíssimes analítiques però això no va ser massa visible”. Després va arribar el moment de compaginar el pacient COVID i no COVID, donar resposta a tot, recuperar el que s'havia quedat pel camí i tot amb un personal molt cansat. Amb molta voluntat i treball en equip vam aconseguir tirar-ho endavant. “Ho vam fer bé, vam aprendre a recuperar-nos després”, agrega.

Obstacles en el laboratori d'urgències

La Gemma explica que a nivell de treball, de tecnologies i de sistemes informàtics el laboratori d’urgències està molt equiparat al de rutina. Amb panells molt concrets de què es pot demanar i què no, però amb un ritme de treball que moltes vegades arriba al límit

No obstant això, el punt feble que troba la Gemma és l'escassa valoració del treball dels tècnics de laboratori. “Tenen un rol importantíssim al laboratori, i en el d'urgències és vital” emfatitza.

La tasca de la Gemma és organitzar-ho tot perquè treballin bé sense dependre dels facultatius, ja que no són presents les 24horas en el laboratori, encara que poden contactar amb ells durant les hores de guàrdia localitzable.

El gran obstacle sorgeix quan han de bregar amb altres estaments de l'hospital. Els tècnics de laboratori treballen, donen el resultat, es troben amb els problemes i no sempre reben el suport d'aquells que hi ha a l'altre costat de l'analítica quan es comunica amb ells. “Jo lluito perquè tinguin la millor consideració possible.”

Un altre punt que ressalta Gemma sobre el laboratori d'urgències és l'horari: “és el principal desavantatge d'urgències, treballem 24 hores. Són horaris durs, caps de setmana, festius; això cansa molt al personal i crema.”

Pensant en el futur del laboratori d'urgències

Com a responsable dels set laboratoris d'urgències i els tres de l'àrea de Barcelona, l'objectiu de la Gemma és potenciar als més petits al seu càrrec. Donar-los la tecnologia i el personal que es mereixen, igual que augmentar la quantitat de mostres que reben. A nivell del Broggi, cerca incorporar més tècniques i fer aquest laboratori més visible dins de CLILAB.

Respecte al seu rol, la feina del dia a dia és el seu motor i no pretén deixar-ho, però sap que cada dia ha de dedicar més temps a la gestió, “que l'he provat i m'agrada, però compaginada sempre amb l'assistència” diu amb un gran somriure.

La Gemma desitja continuar treballant de la mà de la direcció i ajudant en tot el que pugui. “M'han dipositat la seva confiança per a fer-ho i ho estem fent bé, així que continuaré treballant perquè les coses continuïn anant a millor”, conclou.