Miguel Ángel Benítez i la seva visió sobre la Medicina de Laboratori
Miguel Ángel Benítez Merelo, microbiòleg amb més de 20 anys de trajectòria, va començar com a facultatiu, va ser responsable de microbiologia i avui dia és el director tècnic dels 8 serveis de diagnòstic biològic que conformen CLILAB Diagnòstics.
La seva especialitat li ha permès conèixer el paper fonamental que té l'especialista del laboratori en el diagnòstic clínic, això l'ha portat a defensar i promoure la Medicina de Laboratori.
En aquesta entrevista comparteix la seva visió sobre la Medicina de Laboratori.
Què és per a tu la Medicina del Laboratori?
Fa anys que s'està introduint en l'àmbit de les societats científiques del laboratori i dels professionals el concepte de Medicina de Laboratori. De fet, tant la SEQC-ML com AEBM-ML ja ho tenen a la seva denominació.
És la bandera que volem enaltir els professionals del laboratori per reivindicar el nostre paper com a professionals sanitaris tan important com qualsevol altre. En l'àmbit hospitalari, no es discuteix la necessitat i la importància d'especialistes com els internistes, els cardiòlegs, els nefròlegs o els cirurgians. Els professionals del laboratori, durant molt de temps hem estat en un segon pla, però som els especialistes en la interpretació de les analítiques i tots sabem com són de valuoses per prendre decisions amb els pacients.
Per què és important la Medicina de Laboratori?
Com més complex sigui l'estat basal del pacient, més hi pots intervenir en la interpretació dels resultats. Demanar proves diagnòstiques de laboratori sense tenir una orientació diagnòstica clara, en pot dificultar la interpretació. Nosaltres com a professionals de la Medicina del Laboratori, hem d'ajudar a interpretar els resultats per a millorar el diagnòstic clínic dels pacients. Ja sigui perquè el resultat tingui un valor diagnòstic clar o per a descartar possibles reaccions creuades inherents a la tècnica. En aquests casos, hem d'intervenir com a professionals i avisar de què no sempre un positiu implica un valor diagnòstic, a les serologies és molt habitual.
Hi ha una sèrie de proves que es generen automàticament davant d’un resultat positiu, són ampliacions pactades amb els especialistes per facilitar un diagnòstic el més precoç possible i evitar noves extraccions del pacient. En determinats resultats i en funció de la història clínica, el professional del laboratori pot decidir afegir alguna prova per a descartar o confirmar altres diagnòstics.
És important que tinguem aquesta mena d'iniciatives per reforçar precisament aquest paper. Els professionals del laboratori cursem 4 anys d'especialitat en les activitats de laboratori i som els que més sabem de la interpretació dels resultats de les analítiques. La integració de l'especialista del laboratori al sistema sanitari representa un valor afegit a l'atenció del pacient.
Consideres que la Medicina de Laboratori està instaurada en el dia a dia dels laboratoris?
Crec que ha costat, però que cada cop es té més interioritzada. Sobretot a les noves generacions. Crec que tots els especialistes de laboratori de menys de 40 anys tenen clar la importància d'aquest paper. Els més veterans, no és que no ho tinguin, però per circumstàncies, ja han adoptat un paper en segona línia i eludeixen la confrontació amb l'especialista clínic. El fet de fer-te valer com a especialista al laboratori moltes vegades fa que entris en disputes amb l'especialista sol·licitant perquè no estàs d'acord amb algunes proves que es demanen d'entrada.
La Medicina de Laboratori té més importància dins dels hospitals?
Crec que és important en tots els àmbits, el que passa és que probablement els metges de l'atenció primària poden treure més profit del coneixement dels especialistes de laboratori, que no els especialistes hospitalaris. De cara a un nefròleg, poques coses li diràs sobre com s'interpreta una analítica de funció renal. En canvi, un metge d'atenció primària moltes vegades no té gaire temps per visitar el pacient, té un dia a dia molt intens. D'altra banda, és cert que hi ha molta més interacció amb els especialistes hospitalaris i arribes a tenir-hi més confiança.
Amb la pandèmia, i tots els canvis que va comportar, creu que el rol de la Medicina de Laboratori es va fer més evident?
Sí, evidentment a causa del paper tan destacat del laboratori en el diagnòstic i el control social que va tenir durant la pandèmia, se'ns coneix molt més. Probablement, mai no havien sortit tant als mitjans de comunicació especialistes de laboratori com llavors. Tant de bo no hagués passat, però va tenir una utilitat. És cert que totes les coses s'obliden ràpidament i tinc la sensació que en l'àmbit social, això s'ha perdut i els profesionals del laboratori estem treballant perquè a escala de les organitzacions sanitàries, això no passi.
De quina manera es podria revertir?
És difícil, sincerament. L'eina que cal que els especialistes del laboratori esgrimeixin és la Medicina del Laboratori. Donar cada cop més valor afegit als nostres informes perquè realment es valori el nostre paper. Quan parlo d'aquests temes sempre acostumo a comparar-me amb els radiòlegs perquè crec que és en aquest sentit on hem d'anar. Els radiòlegs són els que informen totes les proves radiològiques i ningú no dubta de la seva necessitat, del seu coneixement per interpretar totes les imatges. Jo crec que aquesta és la direcció correcta. Hem d'aportar tot el nostre coneixement als informes per donar a la Medicina de Laboratori el lloc que es mereix.
En què consisteix aquest valor afegit als informes? Esteu implementant-ho a CLILAB?
Des de CLILAB estem treballant en la millor manera de comentar els resultats de les analítiques, creant camps d'orientació diagnòstica que ens permetin aportar les nostres impressions. Estudiant l'analítica de manera global podem fer una impressió diagnòstica més precisa. Un dels nostres objectius és implementar-ho a l’escala de l'atenció primària. Hi estem treballant. Des de fa temps escrivim interpretacions de marcadors tumorals, serologies infeccioses i fins i tot comentaris específics de resultats a l'hemograma. Però crec que hem de fer un pas més i buscar que l'especialista de laboratori integri tots els resultats de les diferents àrees, és a dir, que aporti una visió global dels resultats per aconseguir una orientació diagnòstica global. En principi, volem començar amb els resultats patològics.
Quan una organització que ofereix serveis de diagnòstic biològic, no inclou la medicina de laboratori, què és el que es perd?
Els primers que perdem som els mateixos professionals del Laboratori. Dedicar-te només a validar resultats sense solta ni volta, seria una cosa relativament fàcil aplicant validacions automàtiques. Però al final, t'estàs traient valor. Està més que demostrada la importància del valor de les analítiques de cara a prendre fins a un 70% de les decisions clíniques. Fixa't si tenim valor! Dins les diferents àrees del laboratori és imprescindible tenir una bona preanalítica i els processos analítics controlats. Això fa que els errors disminueixin i que la veracitat d'aquests resultats sigui molt més gran. Realment, hem de ser conscients de la importància que tenim i fer-nos valdre. També continuar formant-nos per adonar-nos que realment no som membres d'una cadena de construcció de cotxes, sinó que realment tenim capacitat de pensar i que hem d'aplicar el nostre coneixement.
La tecnologia va permetre donar resposta ràpida a totes les necessitats diagnòstiques durant la pandèmia, però als laboratoris la tecnologia ja estava involucrada des de feia temps. Com ha viscut CLILAB la transformació digital?
Assimilar els avenços tecnològics és una cosa que al laboratori ho tenim força assumit. Probablement, s'han implementat avenços tecnològics abans que en qualsevol altra especialitat, ja estem acostumats a treure'n partit. Ara el gran salt s'està fent en l'àmbit de les determinacions rutinàries de la biologia molecular. Abans, aquestes tècniques estaven centralitzades a determinats laboratoris i ara s'han generalitzat. S'ha incrementat cada cop més el volum, fins a ser proves de rutina.
L'altre canvi que s'està fent a poc a poc i que no és tan ràpid com la gent pensa, és l'ús de dades i d’algoritmes diagnòstics. D'això se'n parla molt, però no se n'està fent tant com es diu. No és un procés senzill, però segur que acabarem aplicant-lo.
A CLILAB fa un temps que apostem per una digitalització de l’hematologia, per a la revisió d'extensions de sang perifèrica mitjançant instruments digitals. Ara hem apostat per la digitalització del nostre servei d'anatomia patològica. Esperem que a finals d'aquest any i principis de l'any vinent el tinguem totalment digitalitzat. Evidentment, totes les eines que permetin eliminar processos innecessaris, com el transport de mostres, preparacions o evitar que els experts es traslladin (amb la gran manca de facultatius que tenim al laboratori) seran absolutament necessàries. Són millores cap a les quals haurem d'anar tots els laboratoris.
Com serà l'adaptació quan s'hi incorporin aquests equipaments o tècniques tan modernes?
És un canvi de paradigma. Per exemple, si t'has passat gran part de la teva vida professional diagnosticant amb un microscopi, passar a diagnosticar amb una pantalla costa. Als més veterans els hi costa de vegades una mica més i poden ser més reticents a aquests canvis; als més joves els hi costa menys. Però si tens persones que lideren el projecte i tenen capacitat de transmetre la millora que suposa utilitzar aquestes tècniques, tothom s’anirà adaptant. És com el tema de la biologia molecular, quan es va començar a emprar com a mètode diagnòstic, hi havia gent molt escèptica. Les millores costen, però al final, si són millores, s'imposen.
La transformació digital resta valor al potencial humà o al contrari?
Jo parteixo de la base del que, realment crea diferències entre entitats o laboratoris, no és la tecnologia, sinó les persones. Podràs tenir una tecnologia abans que altres; però, quan es demostra que és bona, tots els laboratoris amb el temps acaben tenint les mateixes. Aleshores, el que marca que un laboratori sigui excel·lent i un altre sigui només bo, és la qualitat dels seus recursos humans, la qualitat del personal.
Amb això, cal utilitzar les millores tecnològiques precisament perquè puguem treure a lluir més el talent de les persones i la capacitat que puguin tenir per pensar a millorar les organitzacions. No crec que la digitalització sigui un problema o que deixi en un segon pla a les persones. S'està parlant molt de la tecnologia de digitalització, de Big Data, de crear algoritmes, de ChatGPT.., però no hi va haver cap eina que predigués que hi hauria una pandèmia. Durant la pandèmia, qui va posar-se a treballar amb el que tenia, el més ràpid possible per a la millora del pacient i de la societat van ser les persones. Són les que tenen la capacitat d'improvisar o de poder actuar davant d'un fet inesperat, això mai t'ho donarà una màquina. Soc un gran defensor de les tecnologies, però sempre posaré per davant les persones.
Des de la institució com es potencia el personal? Quines eines els faciliten?
Apostem per donar cada cop més veu i decisió sobretot a l'estament d'especialistes, encara que volem ampliar-ho a tot el personal del laboratori, inclòs el personal tècnic perquè tinguin capacitat de decisió en determinades circumstàncies. Això ens queda pendent pel que fa a organització, hem de crear un sistema en què realment els tècnics puguin participar en tots els processos per aportar millores al laboratori.
Estem pensant com implementar eines perquè des de la primera persona fins a l'última senti l'entitat com a seva. Intentem crear una formació el més transversal possible. No només en qüestions tècniques, sinó també en qualitats intrínseques de la persona com pot ser lideratge, treball en equip, parlar en públic. Enfoquem les formacions més a la persona, és la manera de donar eines a tot el personal perquè les puguin posar en pràctica a la seva tasca diària.
Vols afegir alguna cosa més per finalitzar?
Continuant el fil de la Medicina de Laboratori, potser pel fet de ser microbiòleg, sempre he tingut molt clar el paper fonamental de l'especialista del laboratori en col·laboració amb l'especialista clínic, per obtenir el diagnòstic integral del pacient.
Des del meu càrrec com a director tècnic de CLILAB intento internalitzar aquesta idea dins de tot el meu personal. Crec que en aquest sentit CLILAB és un exemple de laboratori públic que té interioritzat aquest paper tan important de l'especialista.
Moltes vegades, el dia a dia dels que estem al capdavant d'una organització no ens permet veure on hi pot haver millores dins dels diferents processos. Per això, fer més transversal el talent dins de tota l'entitat és crucial. Com més gent hi hagi dins de la dinàmica organitzativa, més aportacions en aquest sentit hi haurà.