És la tiroglobulina un marcador fiable de càncer diferenciat de tiroides en pacients tractats mitjançant lobulectomia? Revisió sistemàtica i metaanàlisi
En aquest article, resumim les claus d'una revisió sistemàtica i metaanàlisi que analitza el paper de la tiroglobulina en el seguiment dels pacients amb càncer diferenciat de tiroides tractats mitjançant lobulectomia.
Resum de l'article
Des de principis del 2021, CLILAB Diagnòstics disposa en el seu catàleg de laboratori d’una tiroglobulina (Tg) ultrasensible o de 2a generació, que és la que s’utilitza en la categorització de la resposta al tractament dels pacients amb càncer diferenciat de tiroides (CDT) tractats amb tiroïdectomia i radioablació.
Durant l’any 2022, CLILAB va realitzar un total de 965 determinacions de Tg, conjuntament amb la determinació dels anticossos anti-tiroglobulina (Ac-Tg), també fet servir com a marcador tumoral subrogat en pacients amb CDT.
Actualment, no existeix cap marcador alternatiu amb la suficient sensibilitat i especificitat que pugui substituir l’ús de la Tg i els Ac-Tg a la pràctica clínica, tot i que estan en estudi una gran varietat de marcadors (microRNAs circulants, mutacions del gen BRAF, citokeratina 19, proteïnes d’adhesió vascular, etc.).
No obstant això, la utilitat de la Tg en els pacients tractats mitjançant lobulectomia no és clara. A continuació, resumim les claus d'una recent revisió sistemàtica i metaanàlisi que avalua el paper d'aquest marcador en el seguiment dels pacients amb CDT tractats mitjançant lobulectomia.
Resum de l'article
Punts clau
• La Tg circulant no és un marcador adequat pel seguiment ni per la detecció de recurrència en pacients amb CDT de baix risc tractats mitjançant lobulectomia, encara que el seu rendiment millora en els pacients amb risc intermedi i elevat.
• La Tg no és un bon marcador per a avaluar la resposta inicial al tractament després de la lobulectomia.
• Els resultats de la Tg s'han d'interpretar amb cautela en els pacients tractats mitjançant lobulectomia i han de valorar-se conjuntament amb la concentració de tirotropina i els resultats ecogràfics.
Introducció
Tradicionalment, la majoria dels casos de CDT es tractaven mitjançant tiroïdectomia total (TT) amb posterior teràpia amb iode radioactiu. Aquesta estratègia elimina completament el teixit benigne i maligne que produeix Tg, per la qual cosa aquesta constitueix un marcador tumoral sensible i específic per a la detecció de persistència i recidiva de CDT.
Més recentment, arran de la publicació el 2015 de la guia de la American Thyroid Association (ATA) sobre el maneig de pacients adults amb nòduls tiroidals i CDT, molts casos de CDT es tracten mitjançant lobulectomia o hemitiroidectomia (HT). En aquests casos, el lòbul romanent continua produint Tg, la qual cosa pot emmascarar la presència de focus tumorals productors de petites quantitats de Tg. Per això, el paper de la Tg en el seguiment dels pacients amb CDT tractats mitjançant HT és controvertit i limitat.
Aquesta revisió sistemàtica i metaanàlisi pretén avaluar si la Tg és un marcador útil en:
• La detecció de persistència/recurrència després de la HT.
• La predicció de recurrència després de la HT i TT sense teràpia amb iode radioactiu.
• L’avaluació de la resposta inicial al tractament després de la HT (basada en l'absència de recurrència a 2 anys).
Mètodes
Criteris d’inclusió en la recerca d’estudis:
• Estudis observacionals o estudis de casos i controls.
• Estudis portats a terme en pacients amb CDT que es van sotmetre a HT o TT sense teràpia amb iode radioactiu.
Resultats
Es van incloure 7 estudis, amb un total de 2455 pacients (1920 dones i 535 homes amb una mitjana d'edat entre 20 i 80 anys).
Dels 6 estudis inclosos per avaluar el paper de la Tg en la detecció de persistència/recurrència després de la HT, 3 d’ells es van excloure per l'heterogeneïtat deguda a l’efecte mostra. El risc relatiu (RR) en els pacients que tenien una concentració de Tg elevada va ser de 4,90 (interval de confiança del 95% [IC95%]: 3,04-7,88; p <0,001).
El rendiment de la Tg va ser diferent en funció del risc basal segons els criteris de la ATA. Així, el RR no va ser significatiu en els pacients amb risc inicial baix (RR: 1,47; IC95%: 0,22-9,68), mentre que sí que ho va ser en els estudis que van incloure pacients amb risc baix i intermedi (RR: 18,18; IC95%: 2,02-163,37) i en l'únic estudi que va incloure una mostra de pacients heterogènia amb tots els grups de risc (RR: 5,31; IC95%: 3,36-8,40).
La Tg circulant no sembla un marcador adequat per detectar recurrència de malaltia en els pacients amb CDT de baix risc després de la lobulectomia, encara que el seu rendiment millora en els pacients amb CDT de risc intermedi o alt.
D'altra banda, només un estudi va avaluar la tendència de la Tg en pacients sotmesos a HT (n = 72) o a TT (n = 217) sense teràpia amb iode radioactiu. La concentració del marcador es va mantenir constant o va disminuir en tots els pacients, mentre que les taxes de recurrència van ser del 4,2% (3 pacients) en els tractats amb HT i del 2,3% (5 pacients) en els tractats mitjançant TT. No es van trobar diferències estadísticament significatives en la variació de la Tg en ambdues cirurgies.
Finalment, 3 estudis van analitzar el paper de la Tg per avaluar la resposta inicial al tractament després de la HT. La Tg no va mostrar una tendència clara en els pacients en els quals es va produir recurrència després de la HT, de manera que va augmentar en alguns casos, mentre que es va mantenir estable o va disminuir en altres.
La Tg circulant no és un bon marcador per avaluar la resposta inicial al tractament després de la lobulectomia.
Discusió i conclusions
D'acord amb els resultats d'aquest metaanàlisi, la Tg és un marcador poc fiable per a controlar als pacients amb CDT de baix risc tractats mitjançant HT, encara que sí que ho és en pacients amb risc intermedi i, especialment, en els de risc elevat —pacients en els quals està més indicat realitzar una TT—.
La determinació de la Tg podria ser útil per a detectar casos de metàstasis, en els quals la concentració pot ser molt elevada (>100 ng/l). No obstant això, són casos poc freqüents, per la qual cosa no existeixen dades suficients per a donar suport a aquesta recomanació.
En definitiva, el paper de la Tg en el seguiment i pronòstic dels pacients amb CDT post-HT és limitat. En cas d'utilitzar aquest marcador, els resultats s'han d'interpretar amb cautela i s'han de valorar conjuntament amb la concentració de tirotropina i els resultats ecogràfics.
Limitacions
Per interpretar els resultats d'aquesta metaanàlisi, s'han de tenir en compte les següents limitacions:
• Només es van incloure estudis retrospectius.
• L'heterogeneïtat dels estudis en relació amb la selecció dels pacients va ser elevada.
• Els estudis van fer servir diferents criteris per a considerar què era un canvi significatiu en la concentració de Tg (per exemple: canvis en el temps, increment o descens de més d'un 20% en dues analítiques consecutives, etc.).
• El nombre de pacients amb recurrència de malaltia va ser molt baix en tots els estudis.
• La mitjana de seguiment dels pacients va ser de 7,5 anys, mentre que la recurrència de malaltia es pot detectar fins al cap de 10 anys.
• Els Ac-Tg — presents en aproximadament un 25% dels pacients amb CDT— constitueixen un problema en el seguiment d’aquests pacients, ja que poden provocar resultats falsament baixos de Tg. Lamentablement, no es disposa d’informació sobre com realitzar el seguiment dels pacients amb CDT amb Ac-Tg positius després de la lobulectomia.
Referència
Giovanella L, Ceriani L, Garo ML. Is thyroglobulin a reliable biomarker of differentiated thyroid cancer in patients treated by lobectomy? A systematic review and meta-analysis. Clin Chem Lab Med. 2022 Apr 28;60(7):1091-1100. Disponible en: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/35475431/