Les Hepatopaties Autoimmunitàries
En motiu del dia internacional de l’hepatitis (28 de juliol), volem aprofitar per comentar-vos que el Clilab Diagnòstics incorporarà a partir del setembre noves eines pel diagnòstic de les Hepatopaties Autoimmunitàries.
Les Hepatopaties Autoimmunitàries són malalties causades per una destrucció dels hepatòcits i de la via biliar intra o extrahepàtica per mecanismes immunològics. Tot i que les manifestacions clíniques són molt diverses, si no es tracten, deriven a cirrosis i a fallada hepàtica. A més, avui dia són responsables de la quarta part dels transplantaments hepàtics a Europa. S’han descrit tres tipus principals d’Hepatopaties Autoimmunitàries:
- La Colangitis Biliar Primària (CBP): es calcula que la seva prevalença a Espanya és de 19,5 casos per cada 100.000 habitants.
- Hepatitis Autoimmunitàries (HAI) tipus I i II, sent la tipus I la més freqüent: es calcula que la seva prevalença a España és de 10-17 casos per cada 100.000 habitants.
Les malalties autoimmunitàries són causades pel reconeixement d’estructures pròpies del nostre cos, que anomenem antígens, com a estranyes. Això fa que el nostre cos reaccioni com si estigués davant d’una infecció, generant anticossos contra aquests antígens causant-ne la seva destrucció. En el diagnòstic de les malalties autoimmunitàries és essencial identificar els antígens propis que s’estan reconeixent com a estranys. En aquest sentit el laboratori hi juga un paper clau amb la disponibilitat de tècniques diagnòstiques capaces de detectar aquests antígens propis.
A partir del setembre, el Clilab Diagnòstics incorporarà una tècnica d’Immunoblot capaç de detectar els principals antígens relacionats amb les Hepatopaties autoimmunitàries:
- Els antígens M2, PML, sp100 i gp210 relacionats amb la Colangitis Biliar Primària (CBP)
- Els antígens LKM1, SLA i LC-1 relacionats amb la Hepatitis Autoimmune tipus II
El diagnòstic de l’Hepatitis Autoimmunitària tipus I es seguirà fent per la tècnica d’Immunfluorescpencia Indirecta (IFI) sobre triple teixit de rata, en el qual es detecta un patró enfront al múscul llis suggestiu de l’especificitat F-actina.