El laboratori clínic és l’entorn ideal per portar a terme les proves analítiques, ja que compta amb l’estructura, l’organització i el personal òptims per aquest fi. Però, en algunes situacions justificades convé realitzar les proves en el mateix lloc en el que es troba el pacient, com per exemple quan es necessita un resultat immediat per prendre decisions clíniques l’abans possible. En aquests casos, les proves de laboratori en el lloc d’assistència (POCT, de l’anglès point-of-care testing) són de gran ajuda tant pels professionals sanitaris com pels pacients.

Què són les POCT?

La Sociedad Española de Bioquímica Clínica y Patología Molecular defineix les POCT com les magnituds biològiques que es determinen fora del laboratori, en un entorn pròxim al lloc d’assistència del pacient i que poden ser realitzades de forma manual, automàtica o semiautomàtica per personal aliè a aquest. És a dir, són proves de laboratori que es realitzen fora de l’entorn físic del laboratori.

Els avenços tecnològics han contribuït a la ràpida expansió de les POCT, ja que han permès dissenyar equips i dispositius cada vegada més petits, eficients y senzills. Així, aquestes proves han revolucionat l’assistència sanitària i han apropat el laboratori a entorns molt variats, des dels centres de salut o les farmàcies fins els domicilis dels pacients. Les proves ràpides de detecció d’antígens del SARS-CoV-2 o els gasòmetres de les Unitats de Cures Intensives són dos dels molts exemples que demostren com aquestes proves s’han integrat als sistemes de salut.

Avantatges de les POCT

Les POCT han revolucionat l’assistència mèdica gràcies a les següents característiques:

• La immediatesa dels resultats permet prendre decisions clíniques sense demora, el que resulta especialment útil en situacions crítiques o durant una intervenció quirúrgica. Obtenir resultats tan ràpids al laboratori clínic seria pràcticament impossible, ja que completar totes les fases del procés —preanalítica, analítica i postanalítica— implica més temps.

• Es poden realitzar en pràcticament qualsevol ubicació, com els diferents serveis d’un hospital, els centres extrahospitalaris allunyats dels laboratoris o, fins i tot, el domicili del pacient. Aquesta última possibilitat és especialment interessant en el seguiment de certes malalties cròniques, com la diabetis, ja que el propi pacient pot controlar la malaltia (sempre tutelada pel seu metge) sense la necessitat de desplaçar-se.

• El volum de mostra necessari acostuma a ser menor que el requerit pels analitzadors convencionals, una avantatge en pacients crítics que necessiten diverses analítiques al dia o en els nounats. En molts casos, és suficient amb una mostra de sang capil·lar per realitzar les determinacions analítiques.

• Ajuden a optimitzar els recursos. Per exemple, poden ajudar a descongestionar les àrees d’extraccions, agilitzar el triatge als serveis d’urgències, reduir el temps d’estància hospitalària o reduir la càrrega de treball dels treballadors sanitaris.

Limitacions de les POCT

No obstant, l’ús indegut de les POCT comporta certs riscos que els professionals han de conèixer amb la finalitat de minimitzar el seu impacte. De les principals desavantatges, destaquen les següents:

• Implementar les POCT requereix un gran esforç. Així, per assegurar que compleixen els mateixos requisits que les proves convencionals i que els resultats són fiables, cal validar els mètodes, desenvolupar programes de garantia de qualitat i establir calendaris de manteniment, tal i com es fa al laboratori. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que els instruments estaran exposats a entorns molt diferents al laboratori, pel que són moltes les variables que poden afectar al procés analític.

• La facilitat de ús pot conduir a engany i fer pensar que qualsevol pot fer aquest tipus de proves. Els usuaris d’aquests sistemes (professionals sanitaris o pacients) han de rebre la formació adequada, ja que un error en la manipulació pot afectar als resultats i, en conseqüència, a la seguretat del pacient.

• Durant el procés assistencial, un mateix pacient pot rebre resultats que provenen de diferents analitzadors. La variabilitat o la inconsistència entre aquests resultats pot dificultar el seguiment. Per això, és important fer anàlisis comparatius amb els equips del laboratori per garantir la fiabilitat i la intercanviabilitat dels resultats.

• En general, el cost és superior al de les determinacions fetes al laboratori. Però, els beneficis derivats del seu ús en determinades situacions poden tenir un impacte econòmic positiu, per exemple, si contribueixen a reduir l’estància hospitalària o a que el personal aprofiti millor el temps.

• Donat que són tan fàcils d’usar i tan accessibles, implementar les POCT pot augmentar el risc de portar a terme proves innecessàries que no aporten cap benefici als pacients.

• En molts casos no estan integrades amb el sistema informàtic del laboratori, pel que dificulten la traçabilitat i la identificació del pacient i la incorporació dels resultats a la història clínica.

Encara que les POCT són molt útils com a complement al laboratori clínic, la seva implementació ha d’estar ben justificada i els beneficis han de superar els riscos. En aquest sentit, queda un llarg camí per recórrer. Per un costat, és necessari regularitzar i controlar l’ús de les POCT. Però, aquesta qüestió es presenta especialment difícil si pensem en les POCT domiciliaries, ja que els pacients utilitzen aquest tipus de proves, en molts casos, sense consultar amb els professionals sanitaris, sense conèixer les indicacions i les condicions preanalítiques necessàries i sense els coneixements adequats per interpretar els resultats. Per altra banda, també és necessari fomentar la formació d’especialistes de laboratori en aquesta àrea i definir circuits interns per garantir un desenvolupament i implementació adequats, una feina per la qual és imprescindible dotar de recursos addicionals als laboratoris.

Els professionals del laboratori clínic són peces clau per assegurar el bon funcionament de les POCT, de forma que han d’involucrar-se en la seva posta en marxa, aportar l’ajuda i la formació necessàries i supervisar tot el procés.

• Oliver P, Alonso R, Lirón J, Monzó V, Navarro X, Noval JA, et al. Guía sobre las pruebas de laboratorio en el lugar de asistencia al paciente (POCT). Rev Lab Clin. 2016; 9(2):60-80.

• Khan AI. Best Laboratory Practices Regarding POCT in Different Settings (Hospital and Outside the Hospital). EJIFCC. 2021;32(2):124-130.

• International Federation of Biomedical Laboratory Science (IFBLS). IFBLS’ Guidelines - Point of Care Testing (POCT) [Internet]. Ontario (Canadá): IFBLS; 2010 [citado 19 oct 2022]. 7 p. Disponible en: https://www.ifbls.org/images/IFBLS_Documents/POCT.PDF

• Dima K. Point of care testing (POCT) Present and Future. EuroLabNews. 2021; 2:1-14. Disponible en: https://www.eflm.eu/upload/newsletters/Hot-Topic-in-LM-POCT.pdf

• Lab Tests Online UK [Internet]. Londres (Reino Unido): Lab Tests Online-UK. Point-of-Care Testing; [actualizado 30ene 2018; citado 19 oct 2022]; [aprox. 9 pantallas]. Disponible en: https://labtestsonline.org.uk/articles/point-care-testing