Les malalties cardiovasculars (MCV) continuen sent una de les principals causes de mort a escala mundial. Aquestes malalties, inclouen des d'infarts fins a la insuficiència cardíaca i requereixen un diagnòstic precoç i precís per a un maneig efectiu.

En aquest context, els marcadors sanguinis tenen un paper fonamental, ja que proporcionen informació sobre la presència i la magnitud del dany miocàrdici. Això permet una correcta intervenció segons el tipus de malaltia:

- Infart de miocardi:

Els marcadors sanguinis són molècules alliberades al torrent sanguini en resposta a un dany en els teixits, inclòs el teixit cardíac. Quan hi ha una lesió al cor, com a l'infart de miocardi, certes proteïnes i enzims s'alliberen a la sang.

Els biomarcadors complementen l'avaluació clínica i l'ECG de 12 derivacions en el diagnòstic, l'estratificació del risc i el tractament dels pacients quan se sospita un SCASEST (Síndromes Coronaris Aguts Sense Elevació del segment ST). Per tant, la detecció i mesura d'aquests marcadors són essencials per a:

Figura 1. Dinàmica d'alliberament dels diferents marcadors disponibles i especificitat cardíaca.

Cada marcador apareix en un moment determinat amb característiques específiques que el fan més o menys adequat segons el context clínic. La troponina és la més utilitzada per la seva especificitat i la seva cinètica, mentre que la resta de marcadors han quedat en desús.

Troponines: el marcador de referència

La troponina, o complex de troponines, és un complex de tres proteïnes reguladores (troponina C, troponina I i troponina T) que participen en la contracció muscular del múscul esquelètic i cardíac.

La troponina C (TnC) s'uneix al calci; la troponina T (TnT) s'uneix a la tropomiosina i la troponina I (TnI) inhibeix la mobilització del citoesquelet. En el context de marcadors angiogènics, es prefereixen la TnI i TnT per la seva alta especificitat en la detecció de dany cardíac.

Aquestes proteïnes s'alliberen al torrent sanguini quan hi ha necrosi cel·lular al miocardi, com en el cas d'un infart agut de miocardi (IAM). Els seus nivells elevats es detecten poques hores després de l'inici del dany.

La concentració de troponina en sèrum es mesura mitjançant enzimoimmunoassaig. Amb els anys s'han desenvolupat mètodes cada vegada més sensibles per detectar concentracions de troponina, i les troponines "clàssiques" han donat pas a les troponines “d’alta sensibilitat".

Les troponines d'alta sensibilitat han permès identificar nivells mínims de troponina, essencials per al diagnòstic precoç de dany cardíac, però també aportant un valor pronòstic addicional en els pacients amb insuficiència cardíaca.

Els nivells de troponines no només confirmen o descarten la presència d'un IAM, sinó que també permeten estimar la magnitud del dany. Aquesta capacitat de proporcionar informació detallada sobre l'extensió del dany cardíac, juntament amb la seva alta especificitat, fa que la troponina cardíaca d'alta sensibilitat sigui obligatòria en tots els pacients amb sospita de SCASEST. Funciona com un marcador quantitatiu on nivells més alts indiquen una major probabilitat d'infart de miocardi.

Malgrat la seva especificitat, es recomana fer una segona mesura, per seguir l'evolució dels seus nivells i combinar-la amb altres biomarcadors, ja que existeixen altres causes d'elevació de troponina que no corresponen a un infart i per tant, poden produir falsos positius.

CK-MB: un marcador clàssic

La CK-MB és una fracció de l'enzim creatina cinasa i ha estat un dels marcadors tradicionals en el diagnòstic d'infarts de miocardi.

Tot i que és menys específica que les troponines, la CK-MB continua sent útil en certs contextos. El seu principal avantatge rau en la seva ràpida elevació després del dany miocàrdic, assolint el seu pic màxim entre 12 i 24 hores després de l'esdeveniment, cosa que permet la detecció precoç d'un infart i la identificació de reinfarts.

No obstant això, la CK-MB no és exclusiva del teixit cardíac i pot elevar-se en altres casos de dany muscular donant falsos positius.

Malgrat això, continua sent un marcador valuós, especialment en situacions en què les troponines no estan disponibles o quan es necessita una avaluació ràpida.

Nous biomarcadors angiogènics

Els nous biomarcadors angiogènics estan revolucionant la capacitat d'avaluar el risc i detectar de manera precoç la síndrome coronària aguda (SCA).

Marcadors d'inflamació

Les interleucines (ILs), el factor de necrosi tumoral (TNFs) i els isoprostans són fonamentals per entendre la inflamació subjacent en malalties cardiovasculars. Aquests biomarcadors ofereixen una visió del procés inflamatori que contribueix a la progressió de la malaltia.

Marcadors d'isquèmia i necrosi

La proteïna d'unió als àcids grassos (hFABP), l'albúmina modificada per isquèmia (IMA) i la copeptina serveixen per a la identificació precoç d'isquèmia i dany cel·lular. Aquests biomarcadors permeten detectar la isquèmia abans que es produeixi un dany irreversible.

BNP: un biomarcador d'insuficiència cardíaca

El pèptid natriurètic de tipus B (BNP) i el seu fragment N-terminal proBNP (NT-proBNP) són marcadors importants en l'avaluació de la insuficiència cardíaca.

Es generen a partir de la prohormona proBNP i s'alliberen en resposta a la distensió de les parets ventriculars del cor, que es produeix en condicions com la insuficiència cardíaca congestiva.

Els nivells elevats de BNP o NT-proBNP a la sang indiquen la presència i severitat de la insuficiència cardíaca. La seva mesura és útil tant per al diagnòstic com per a l'avaluació del pronòstic.

Gràcies a la seva major vida mitjana i menor variabilitat biològica, el NT-proBNP és el marcador més àmpliament utilitzat a la pràctica clínica.

A diferència d'altres marcadors que se centren en el dany miocàrdic agut, el NT-proBNP és especialment útil en el monitoratge a llarg termini de pacients amb insuficiència cardíaca.

Digoxina: monitoratge terapèutica

Encara que no és un marcador de dany miocàrdic per si mateix, la digoxina és un fàrmac utilitzat en el tractament de certes condicions cardíaques, com la insuficiència cardíaca i algunes arrítmies.

El monitoratge dels nivells de digoxina en la sang és crucial per evitar la seva toxicitat, ja que aquest medicament té un marge terapèutic estret.

Els nivells elevats de digoxina poden portar a complicacions greus, incloent-hi arrítmies ventriculars. Per tant, el seu monitoratge és una part molt important del maneig dels pacients en tractament amb aquest fàrmac.

Conclusió

Els marcadors sanguinis són eines indispensables en el diagnòstic i monitoratge de les malalties cardiovasculars, juntament amb l'estudi del perfil lipídic del pacient.

Per la seva rellevància, és important l'estandardització en la mesura de les troponines, de manera que cada laboratori estableixi el seu propi punt de tall per a la població de referència.

Cadascun d'aquests marcadors aporta informació per a la identificació de diferents aspectes del dany cardíac i l'estat del pacient, des de la detecció precoç d'un infart fins al monitoratge de la insuficiència cardíaca i la teràpia amb digoxina.

L'ús adequat i combinat d'aquests marcadors permet als professionals de la salut prendre decisions informades i oferir un tractament oportú i eficaç, millorant els resultats en pacients amb malalties cardiovasculars.

Referències