Descobreix les recomanacions per abordar els bacteris Gram-negatius Resistents als antibiòtics Carbapenèmics (CR-GNB) al laboratori clínic.
La resistència als antibiòtics carbapenèmics representa un desafiament significatiu en la salut pública i requereix estratègies específiques per al seu maneig i control. Coneix les darreres recomanacions de la SEIMC per abordar les resistències al laboratori clínic.
Per abordar aquesta amenaça, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va desenvolupar l’any 2017 una llista de patògens amb l’objectiu de prioritzar i orientar les investigacions al desenvolupament de nous tractaments. Els resultats es van estratificar en tres nivells de prioritat: crític, alt i mitjà. Entre els patògens crítics es troben:
Antibiòtics carbapenèmics i les resistències en bacteris gramnegatius
Els carbapenems són una classe d'antibiòtics beta-lactàmics de gran espectre que actuen inhibint la síntesi de la paret cel·lular bacteriana (vegeu Figura 1.) Són estructuralment similars a les penicil·lines i cefalosporines, però tenen una major resistència als enzims anomenats beta-lactamases d'espectre estès. Els mecanismes de resistències a carbapenems inclouen la producció d'enzims, anomenats carbapenemases, capaces d'hidrolitzar els antibiòtics, així com altres mecanismes com ara alteracions de porines o sobreexpressió de bombes d'expulsió. Els bacteris gramnegatius resistents a carbapenems constitueixen la prioritat crítica de l'OMS a causa de limitades alternatives terapèutiques i l'alta mortalitat associada.
Figura 1.
Recomanacions per al diagnòstic dels Bacteris Gram-negatius resistents a carbapenèmics (CR-GNB)
El document de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC) ofereix recomanacions sòlides per al diagnòstic i el tractament d'infeccions per CR-GNB.
Detecció de carbapenemases
Per a la detecció de bacteris productors de carbapenemases, s'utilitzen mètodes fenotípics i moleculars. Actualment, els laboratoris disposen de diverses tècniques per identificar aquests bacteris, entre els quals cal destacar els cultius en medis cromogènics selectius, les immunocromatografies, tècniques de detecció d'hidròlisi de carbapenems (per exemple, tècniques colorimètriques i proteòmiques) i les tècniques moleculars (vegeu Figures 2,3 i 4).
A CLILAB Diagnòstics detectem les resistències a carbapenems fent ús de tècniques clàssiques fenotípiques (microdil·lució i difusió amb discos), així com les tècniques ràpides basades en immunocromatografia i biologia molecular, com la Real-time Polymerase Chain Reaction (real-time PCR).
La ràpida detecció de bacteris productors de carbapenemases és important per seleccionar el millor tractament antimicrobià. A més a més, és essencial per conèixer la situació epidemiològica local i dissenyar sistemes adequats de control d'infeccions. També és crucial per a la salut pública, ja que s'observen variacions geogràfiques significatives en la prevalença i la distribució dels diferents tipus de carbapenemases.
Figura 2.
Figura 3.
Figura 4.
Detecció de colonització asimptomàtica per bacils gramnegatius multiresistents
El frotis rectal és la mostra més adequada per detectar la colonització asimptomàtica de bacils gramnegatius multiresistents, especialment per enterobacteris productors de carbapenemases.
Conclusió:
La resistència als antibiòtics, especialment als carbapenèmics, representa un repte complex i multidimensional. La implementació de programes d'ús racional d'antibiòtics s'ha d'estendre globalment, focalitzant-se en entorns hospitalaris i comunitaris, i complementar-se amb campanyes de conscienciació pública. La urgència de desenvolupar eines innovadores per donar suport a l'ús apropiat d'antibiòtics i una planificació a llarg termini és imperativa per fer front a aquest desafiament crític en la salut pública. En aquest context, el laboratori de microbiologia té un paper essencial per generar una resposta coordinada que ajudi a salvaguardar l'eficàcia dels medicaments i reduir la morbimortalitat associada a les resistències.
REFERÈNCIES
1. Pintado V, Ruiz-Garbajosa P, Aguilera-Alonso D, et al. Executive summary of the consensus document of the Spanish Society of Infectious Diseases and Clinical Microbiology (SEIMC) on the diagnosis and antimicrobial treatment of infections due to carbapenem-resistant Gram-negative bacteria. 2023;41(6):360-370. doi:https://doi.org/10.1016/j.eimce.2022.06.014
2. Lepe JA, Martínez-Martínez L. Mecanismos de resistencia en bacterias gramnegativas. Medicina Intensiva. Published online March 2022. doi:https://doi.org/10.1016/j.medin.2022.02.004
3. Australia, Houchens, Tacconelli E, et al. GLOBAL PRIORITY LIST of ANTIBIOTIC-RESISTANT BACTERIA to GUIDE RESEARCH, DISCOVERY, and DEVELOPMENT of NEW ANTIBIOTICS. https://remed.org/wp-content/uploads/2017/03/lobal-priority-list-of-antibiotic-resistant-bacteria-2017.pdf