La resistència als antibiòtics és un fenomen natural en què els bacteris patògens desenvolupen mecanismes per contrarestar els efectes dels antibiòtics. Tot i això, en els darrers anys ha augmentat l'ús excessiu i inadequat d'antibiòtics en humans, animals i l'agricultura. Aquesta gran exposició als antibiòtics posa en perill l'eficàcia d'aquests tractaments fonamentals davant les malalties bacterianes.

Considerant aquest repte, en 2024 l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha categoritzat un nou llistat de patògens per prioritzar i orientar el desenvolupament de nous tractaments antibiòtics. Els tipus de bacteris es van reclassificar en tres nivells de prioritat: crític, alt i mitjà. Entre els microorganismes patògens crítics es troben:

Figura 1. Patògens crítics categoritzats per l'OMS el 2024.

Antibiòtics carbapenèmics i les resistències en bacteris Gram-negatius

Els carbapenèmics són una classe d'antibiòtics d'ampli espectre de tipus betalactàmics que actuen inhibint la síntesi de la paret cel·lular bacteriana. Són similars estructuralment a les penicil·lines i cefalosporines, però tenen una major resistència als enzims anomenats betalactamases d'espectre estès. Els mecanismes de resistències a carbapenèmics inclouen:

• La producció de carbapenemases: enzims capaços d'hidrolitzar els antibiòtics.
• Alteracions de porines.
• Sobreexpressió de bombes d'expulsió.

Els bacteris Gram-negatius resistents a carbapenèmics constitueixen la prioritat crítica de l'OMS a causa de les limitades alternatives terapèutiques i l'alta mortalitat associada.

Figura 2. Mecanismes de resistència als carbapenèmics.

Per a la detecció de bacteris productora de carbapenems, s'utilitzen els mètodes fenotípics i moleculars. Actualment, els laboratoris disposen de diverses tècniques per identificar aquestes resistències bacterianes:

• Els cultius en medis cromogènics selectius.
• Les immunocromatografies.
• Les tècniques de detecció d'hidròlisi de carbapenèmics (tècniques colorimètriques i proteòmiques).
• Les tècniques moleculars (vegeu Figures 2, 3 i 4).

Recomanacions pel diagnòstic dels Bacteris Gramnegatius resistents a carbapenèmics (CR-GNB).

El document de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC) ofereix recomanacions sòlides pel diagnòstic i el tractament d'infeccions per CR-GNB.

Detecció de carbapenemases

A CLILAB Diagnòstics detectem les resistències bacterianes a carbapenèmics utilitzant tècniques clàssiques fenotípiques: microdilució i difusió amb discos. A més a més, fem servir tècniques ràpides basades en immunocromatografia i biologia molecular, com la Real-time Polymerase Chain Reaction (Real-Time PCR).

La ràpida detecció de bacteris productors de carbapenemases és important per seleccionar el millor tractament antimicrobià. També és essencial per conèixer la situació epidemiològica local i dissenyar sistemes adequats de control d'infeccions bacterianes. Aquesta detecció també és crucial per a la salut pública, ja que hi ha variacions geogràfiques significatives en la prevalença i distribució dels diferents tipus de carbapenemases.

Figura 3. Comparació de tècniques immunocromàtiques i colorimètriques.

Figura 4. Tècniques moleculars de detecció de gens de resistència.

Figura 5. Tècniques de detecció de resistències als carbapenèmics basades en proteòmica

Detecció de la colonització asimptomàtica per bacils gramnegatius multiresistents

Una part important en el control de la disseminació dels bacteris multiresistents és la detecció dels portadors asimptomàtics. És necessari fer cultius de vigilància, guiats per l'epidemiologia local i l'avaluació del risc del pacient. Entre els factors de risc del portador cal destacar els pacients següents:

• Pacients amb colonització o infecció prèvia per microorganismes multiresistents.
• Pacients amb antecedents d'hospitalització recent en entorns amb presència de CR-GNB endèmics.
• Pacients que van rebre recentment tractaments antibiòtics.

El frotis rectal és la mostra més adequada per detectar la colonització asimptomàtica per bacils gramnegatius multiresistents, especialment per enterobacteris productors de carbapenemases.

Conclusió

Les resistències als antibiòtics, especialment als carbapenèmics, representen un repte complex i multidimensional en la salut pública.

La implementació de programes d'ús racional d'antibiòtics s'ha d'estendre globalment, focalitzant-se en entorns hospitalaris i comunitaris, i complementar-se amb campanyes de conscienciació pública.

En aquest context, és urgent la innovació en eines focalitzades en l'ús apropiat i la planificació a llarg termini dels antibiòtics. Per això, el laboratori de microbiologia és essencial per generar una resposta coordinada que ajudi a salvaguardar l'eficàcia dels medicaments. D'aquesta manera, també es contribueix a reduir la morbimortalitat associada a les resistències.

També us pot interessar:

• Diagnòstic de la Mononucleosi Infecciosa pel Virus Epstein-Barr (EBV)

REFERÈNCIES

1. Pintado V, Ruiz-Garbajosa P, Aguilera-Alonso D, et al. Executive summary of the consensus document of the Spanish Society of Infectious Diseases and Clinical Microbiology (SEIMC) on the diagnosis and antimicrobial treatment of infections due to carbapenem-resistant Gram-negative bacteria. 2023;41(6):360-370. doi:https://doi.org/10.1016/j.eimce.2022.06.014

2. Lepe JA, Martínez-Martínez L. Mecanismos de resistencia en bacterias gramnegativas. Medicina Intensiva. Published online March 2022. doi:https://doi.org/10.1016/j.medin.2022.02.004

‌3. Australia, Houchens, Tacconelli E, et al. GLOBAL PRIORITY LIST of ANTIBIOTIC-RESISTANT BACTERIA to GUIDE RESEARCH, DISCOVERY, and DEVELOPMENT of NEW ANTIBIOTICS. https://remed.org/wp-content/uploads/2017/03/lobal-priority-list-of-antibiotic-resistant-bacteria-2017.pdf

4. WHO Bacterial Priority Pathogens List, 2024: bacterial pathogens of public health importance to guide research, development and strategies to prevent and control antimicrobial resistance. Geneva: World Health Organization (WHO). 2024. https://iris.who.int/bitstream/handle/10665/376776/9789240093461-eng.pdf?sequence=1