El virus d'Epstein-Barr (EBV) és un virus d'ADN bicatenari envoltat per una càpsida icosaèdrica. L'humà és l'únic reservori conegut i la via de transmissió més freqüent és per contacte de les secrecions orals.

Hi ha dos tipus principals: EBV-1 i EBV-2. Aquests es diferencien en els seus antígens nuclears i es caracteritzen per la seva capacitat de latència, romanent a les cèl·lules de l'hoste de per vida. L'EBV-1 predomina a l'hemisferi occidental, mentre que l'EBV-2 és més freqüent a l'Àfrica.

La prevalença de la infecció és molt alta, el 95% de la població adulta presenta marcadors d'infecció passada i són portadors asimptomàtics.

Clínica

La infecció per EBV causa principalment mononucleosi infecciosa, coneguda com la "malaltia del petó".

Tot i que té un període d'incubació de 4-8 setmanes, la fase aguda de la malaltia dura entre 2 i 4 setmanes. En aquesta fase, entre els símptomes de la mononucleosi hi trobem febre, adenopatia, astènia intensa i, en alguns casos, inflamació del fetge i de la melsa. En casos excepcionals, es pot estendre fins a 6 mesos o més.

Sol ser una infecció benigna i autolimitada al pacient immunocompetent. Les complicacions greus, com ara l'obstrucció de vies respiratòries, meningoencefalitis o trencament esplènic són molt rares (<1%).

Després de la fase aguda, el virus romana latent de per vida en els limfòcits B, que actuen com a reservori, podent reactivar-se i produir contagi.

A més, l'EBV està implicat en la patogènesi de diferents neoplàsies:

Resposta humoral

Als quadres de mononucleosi infecciosa produïts per l'EBV apareixen diversos anticossos:

- Els anticossos IgM són presents al 90% dels casos a l'inici dels símptomes i desapareixen als 2-6 mesos.

- Els anticossos IgG són presents en el 100% dels casos. Apareixen entre la 2a setmana i el 2n mes de la infecció aguda. Arriba al màxim nivell al cap de 4 mesos mantenint-se positiu durant tota la vida.

El virus d'Epstein-Barr (EBV) infecta els limfòcits B i es manté en estat latent. En aquest estat, expressen diversos antígens, incloent-hi els antígens nuclears (EBNA). La proliferació i expansió dels limfòcits B infectats, juntament amb les cèl·lules T reactives, donen lloc al creixement del teixit limfoide.

A la fase inicial de la infecció, es produeix una elevació dels limfòcits T CD8+ i CD4+. Els limfòcits CD8+ controlen la fase lítica del virus i són els principals responsables de la limfocitosi. La limfocitosi provoca els símptomes clàssics de la malaltia, com la febre, el mal de coll i la inflamació dels ganglis limfàtics.

L'absència d'una resposta cel·lular adequada en individus immunodeprimits, pot portar a processos limfoproliferatius i infeccions greus posttrasplantament. En aquests casos, l'EBV pot causar complicacions a causa de la manca de control sobre la proliferació dels limfòcits B infectats.

CAS CLÍNIC

HEMOGRAMA

Les anàlisis de sang inclouen l'hemograma. A l'hemograma, s'observa limfocitosi, un augment anormal de limfòcits a la sang que es defineix com:

La limfocitosi és típica d'infeccions virals, però també pot ser un signe de trastorns limfoproliferatius, malalties autoimmunes i altres condicions. Per això, cal fer un frotis en sang perifèrica per observar els limfòcits reactius típics de la mononucleosi infecciosa. A la mononucleosi infecciosa pot assolir xifres entre 10.000-20.000x10⁹/L durant la fase aguda.

Com a criteri diagnòstic, tenim la leucocitosi amb limfòcits >50% amb més d'un 10% de limfòcits d'aspecte activat. La limfocitosi pot persistir encara que els símptomes de la mononucleosi hagin desaparegut. També es pot observar neutropènia i trombocitopènia moderades durant el primer mes de la malaltia.

Cas Clínic: resultats de l'hemograma a destacar:

A la mononucleosi hi ha elevació dels enzims AST, ALT, GGT i LDH en un 95% dels pacients. La GGT pot persistir elevada durant un any.

Cas clínic: els resultats bioquímics a destacar:

L'EBV és la causa de mononucleosi infecciosa al 90% dels casos, especialment en pacients joves de 15-24 anys. La resta pot ser deguda a infeccions per citomegalovirus (CMV), hepatitis A, hepatitis B, hepatitis C, rubèola, i toxoplasmosi, adenovirus o VIH. En les persones infectades de més de 25 anys, l'agent etiològic més freqüent de mononucleosi infecciosa és el CMV.

Serologia de l'EBV

Per a una correcta gestió de la demanda cal revisar periòdicament les proves oferides i fer servir algoritmes per aportar valor i millorar el rendiment del diagnòstic. A CLILAB diagnostics, si el laboratori clínic rep peticions d'anticossos heteròfils (AH) i EBV alhora, s'elimina automàticament la realització d'AH.

Cas clínic resultats serològics:

La correcta interpretació de les dades clíniques i de laboratori és fonamental per al diagnòstic, maneig i tractament de la mononucleosi infecciosa. L'edat del pacient i la simptomatologia són elements clau per orientar-ne el diagnòstic. Els estudis serològics permeten fer un diagnòstic diferencial.

A CLILAB diagnostics apostem pel diagnòstic més fiable, però també tenim en compte l'ús racional de recursos.

Seguim l'estratègia que s'alinea amb Els Programes d‟Optimització del Diagnòstic Microbiològic (PRODIM) orientats a optimitzar l'ús de les tècniques diagnòstiques. Així, l'estratègia ajuda a prendre decisions terapèutiques, clíniques i preventives més adequades i cost-efectives.

Per això, al XVI Congrés Català de Ciències de Laboratori Clínic s'ha presentat el treball realitzat a CLILAB titulat: "GESTIÓ DE LA DEMANDA A LA SEROLOGIA DEL VIRUS EPSTEIN BARR".

També us pot interessar:

Diagnòstic integral de les hepatitis virals

Rol del laboratori clínic en el diagnòstic precoç de les immunodeficiències primàries (IDPs)

Referéncies:

Tinoco Racero I, Caro Gómez N, Rodríguez Leal C, et al. Infecciones por virus de Epstein-Barr y citomegalovirus. Medicina - Programa de Educación Médica Continua acreditado. 2014;11(50):2954-2964. Doi: 10.1016/S0304-5412(14)70722-X.