Dels 14 tipus de VPH associats a aquest càncer, el VPH-16 i el VPH-18 són responsables d'aproximadament el 70% dels casos.

L'educació sobre mesures preventives, com la vacunació contra el VPH i el cribratge periòdic, són fonamentals per a la seva detecció precoç i reducció de la mortalitat.

Què causa el càncer de cèrvix? El càncer de cèrvix s'origina al coll de l'úter, i el VPH és el principal factor de risc. L'associació entre aquest virus i el càncer de cèrvix rau en la capacitat del VPH per alterar les cèl·lules del coll uterí. La infecció per VPH també està associada als càncers de vagina, vulva, penis, anus i orofaringe. Les proteïnes oncogèniques del virus, E6 i E7, interrompen els mecanismes de control cel·lular i prevenen la mort cel·lular programada. Així, promouen l'acumulació de mutacions i la transformació de les cèl·lules del coll uterí cap a etapes precanceroses i canceroses.

La integració de l'ADN viral al genoma de les cèl·lules infectades permet l'expressió continuada de les proteïnes oncogèniques, promovent la progressió cap a càncer. Hi ha més de 100 tipus de VPH. Tot i això, fins ara només 14 tipus es consideren d'alt risc per al desenvolupament del càncer, especialment els tipus VPH-16 i VPH-18.

Quan és necessària l'atenció mèdica?

El VPH es transmet a través del contacte sexual i pot infectar individus sense presentar símptomes visibles, dificultant la detecció precoç. L'ús de preservatius tampoc elimina completament el risc de contagi, ja que també pot haver-hi transmissió a través de la pell i les membranes mucoses afectades.

Tot i que la infecció per VPH és freqüent i majoritàriament transitòria, la seva persistència pot portar a canvis precancerosos que rarament presenten símptomes. Signes com el sagnat vaginal inusual, molèsties abdominals atípiques, dolor durant les relacions sexuals o el flux vaginal alterat són indicatius de la necessitat d'una avaluació mèdica.

El cribratge del càncer de coll d'úter comença als 25 anys amb proves de citologia cada tres anys fins als 29 anys. A partir dels 30 anys, es recomana afegir la prova de VPH (cotest) cada cinc anys. Aquest enfocament es manté fins als 65 anys per detectar les primeres lesions precanceroses o la presència del VPH d'alt risc, reduint-ne així la incidència.

La detecció dels primers signes s'associa a un millor pronòstic i depenen també del tractament, el tipus de VPH i l'estat immunològic del pacient, entre d'altres. Per al diagnòstic, es fa servir una estratègia que inclou anàlisis microscòpiques, anàlisis de biologia molecular i estudis d'anatomia patològica.

La citologia cervical o test de Papanicolaou

La citologia cervical o test de Papanicolaou és un estudi ginecològic on s'analitza al microscopi òptic una mostra presa de l'epiteli vaginal i cervical. L'avaluació de la morfologia cel·lular permet de distingir canvis específics de la infecció per VPH. Així és possible graduar l'afectació i el risc a través de dos tipus de citologia:

- Citologia convencional: la seva sensibilitat se situa al voltant del 50% a causa de la variabilitat en la presa, extensió i preservació de la mostra, entre d'altres.

- Citologia amb medi líquid: la fixació immediata i l'ús de sistemes de lectura automatitzada milloren la sensibilitat de la tècnica.

Els resultats de la citologia es presenten a través de la nomenclatura Bethesda del 2014. Aquesta inclou diferents estadis segons l'evolució de les anomalies de les cèl·lules epitelials, tant escamoses com glandulars. En tots dos casos es diferencien des d'atípies de significat incert a carcinoma. (Figura 1) (Taula 1.).

Figura 1. Evolució de les anomalies de les cèl·lules epitelials

Taula 1. Classificació de les anomalies de cèl·lules epitelials. Adaptació de la AEPCC-Guia, 2022.

D'altra banda, les proves de VPH detecten la presència dels 14 genomes virals d'alt risc mitjançant la tècnica de PCR. Aquesta prova, sola o en combinació amb la citologia, serveix com a mètode de cribratge del càncer de cèrvix recomanat a les guies clíniques europees i americanes. Es considera realitzar la prova:

- Després d'un resultat de citologia incert (ASCUS) a dones menors de 30 anys.

- Com a cribratge primari en dones d'entre 30 i 70 anys, especialment les no vacunades.

Algorisme diagnòstic de les proves de detecció del VPH

Davant de resultats anormals associats a un risc immediat, major al 5%, d'evolució a grau HSIL/CIN3+, es procedeix amb una colposcòpia i, si cal, una biòpsia per avaluar més detalladament les cèl·lules anormals endocervicals o endometrials. A la colposcòpia es realitza un examen visual mitjançant un microscopi específic denominat colposcopi.

Per a la biòpsia, s'extreu una petita mostra de teixit de la cèrvix per analitzar-la al laboratori. A causa de la importància i complexitat de les proves de cribratge i diagnòstic, és essencial mantenir controls de qualitat per garantir una aplicació i gestió eficaç.

Figura 2.Proves de detecció per al càncer de coll uterí.

A CLILAB Diagnòstics, duem a terme el cribratge primari mitjançant l'anàlisi de citologies ginecològiques i la detecció molecular del VPH. A més, realitzem l'anàlisi de biòpsies cervicals o vaginals en citologies positives per a lesions intraepitelials o sospitoses amb positivitat per a VPH d'alt risc al nostre laboratori d'anatomia patològica.

En cas de detectar resultats patològics o alterats, activem una alarma perquè la unitat d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) citi el pacient per a revisió amb urgència.

Quines són les opcions de tractament?

Els tractaments per al càncer de cèrvix inclouen cirurgia, radioteràpia, quimioteràpia i teràpia dirigida. Certs tractaments poden afectar la fertilitat o funció sexual o generar possibles efectes secundaris com nàusees, fatiga i més riscos d'infecció.

Per equilibrar la seva efectivitat amb la qualitat de vida, es trien acuradament en funció de l'estadi del càncer i els desitjos de preservació de la fertilitat. El pronòstic varia segons el tipus de VPH, tractament i característiques del pacient.

Com influeix la vacunació en la prevenció del càncer de cèrvix?

L'estratègia de vacunació contra el VPH té com a objectiu protegir dones i homes abans de l'inici de l'activitat sexual. Es recomana la vacuna des dels 9 fins als 26

anys i, en certs casos, s'estén fins als 45 anys.

La vacunació ha demostrat ser gairebé 100% eficaç en la prevenció de lesions precanceroses i infeccions pels tipus de VPH d'alt risc més freqüents. La protecció dura com a mínim 10 anys. A més, ajuda a reduir la prevalença del VPH i la necessitat de procediments mèdics invasius.

Tot això, subratlla la importància de la vacunació en la prevenció del càncer de cèrvix i altres malalties relacionades amb el VPH.

Quins reptes hi ha a la prevenció del càncer cervical?

Cal esmentar que una petita proporció dels càncers cervicals es desenvolupen independentment del VPH i que no tots els tipus de VPH causen càncer.

La importància de la vacunació, el cribratge i l'adopció d'un estil de vida saludable és essencial per reduir la seva incidència.

Com podem contribuir a reduir la incidència del càncer a causa del VPH?

La detecció precoç, mitjançant la prova de Papanicolaou i les proves de VPH, són essencials per identificar canvis precancerosos. Per tant, és possible prevenir el progrés cap a condicions canceroses, els efectes adversos d’infertilitat i millorar el pronòstic del tractament.

El repte són les limitacions de les proves diagnòstiques actuals, que requereixen una lleugera millora en la sensibilitat i l'especificitat. La citologia pot no detectar algunes lesions precanceroses mentre que la prova de VPH pot conduir a la sobredetecció d'infeccions transitòries per VPH.

REFERÈNCIES

1. “Càncer de Coll Uterí.” Canal Salut.
2. AEPCC-Guía: PREVENCIÓN SECUNDARIA DEL CÁNCER DE CUELLO DEL ÚTERO, 2022. CONDUCTA CLÍNICA ANTE RESULTADOS ANORMALES DE LAS PRUEBAS DE CRIBADO. Coordinador: Torné A. Secretaria: del Pino M. Autores: Torné A; Andía, D; Bruni L; Centeno C; Coronado P; Cruz Quílez J; de la Fuente J; de Sanjosé S; Granados R; Ibáñez R; Lloveras B; Lubrano A Matías Guiu X; Medina N; Ordi J; Ramírez M; del Pino M.trans(ca.
3. Mateos Lindemann ML, Pérez-Castro S, Pérez-Gracia MT, Rodríguez-Iglesias M. Diagnóstico microbiológico de la infección por el virus del papiloma humano. 57. Mateos Lindemann ML (coordinador). Procedimientos en Microbiología Clínica. Cercenado Mansilla E, Cantón Moreno R (editores). Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica (SEIMC). 2016.