Què és l'osteoporosi?

L'osteoporosi és una malaltia que fa que els teus ossos es tornin fràgils i trencadissos. L'OMS defineix l'osteoporosi com una afecció on disminueix la densitat mineral òssia (DMO). Això provoca el deteriorament de l'estructura interna de l'os i incrementa el risc de fractures.

Amb l'edat, els nostres ossos perden DMO, reduint minerals com el calci. Alguns signes d'osteoporosi poden incloure deformitats òssies, vèrtebres comprimides, mal de coll i pèrdua d'alçada.

L'osteoporosi és la malaltia òssia més freqüent i difícil de detectar perquè no causa símptomes fins que es produeix una fractura, per això s'anomena "epidèmia silent".

Factors de risc de l'osteoporosi

Ambientals

• Dieta pobra en calci o vitamina D
• Consum excessiu de proteïnes, fosfats o sal
• Ús perllongat de certs medicaments com glucocorticoides i inhibidores de l'aromatasa.
• Consum de cafeïna, alcohol o tabac

Endocrins

• Menarquia tardana (primer període menstrual)
• Menopausa precoç (abans dels 45 anys)
• Alteracions al cicle menstrual o infertilitat
• Deficiència d'estrògens

Genètics

• Raça: Caucàsics i asiàtics tenen més risc
• Sexe: Les dones són més propenses a desenvolupar osteoporosi
• Edat: associat directament amb un risc més gran de fractures.

Estrògens baixos i l'osteoporosi

L'osteoporosi és més freqüent en les dones perquè, després de la menopausa, els nivells d'estrogen disminueixen. Aquesta disminució hormonal contribueix a un augment en la remodelació òssia, que eventualment porta a una pèrdua de densitat òssia.

És per això que és crucial un diagnòstic precoç per a un seguiment adequat de la malaltia, especialment després de la menopausa.

Fisiologia del teixit ossi

L'os és un teixit connectiu mineralitzat i dinàmic que proporciona suport i protecció. Està compost per un 98% de matriu òssia formada principalment per calci, fòsfor, sodi, magnesi i, en menor proporció, per col·lagen tipus I i altres proteïnes. A més, a la medul·la òssia es formen les cèl·lules sanguínies.

El teixit ossi també inclou cèl·lules especialitzades en el remodelat ossi: osteoblasts per a la formació i osteoclasts per a la resorció.

El desenvolupament de l'os depèn de l'equilibri entre formació i resorció, començant a la vida fetal i continuant al llarg de la vida. Cada cicle de remodelat dura entre 3-6 mesos.

Imagen 1. Procés de remodelació òssia.

Diagnòstic de l'osteoporosi

Diferència entre osteopènia i osteoporosi

El diagnòstic de l'osteoporosi es basa en els criteris de l'OMS i mesura la densitat mineral òssia (DMO) per densitometria. En funció dels nivells de DMO, l'osteoporosi es classifica en:

• Osteopènia: densitat òssia entre 1 i 2,5 desviacions estàndard per sota del valor de referència.
• Osteoporosi: densitat òssia de 2,5 desviacions estàndard per sota del valor de referència.
• Osteoporosi establerta: densitat òssia de 2,5 desviacions estàndard per sota del valor de referència, amb una o més fractures osteoporòtiques.

La DMO ajuda a diagnosticar, monitorar i predir la probabilitat de fractures. Tot i això, presenta limitacions en presència d'osteomalàcia, osteoartrosi i osteoartritis.

Encara que la DMO té una especificitat alta, la seva baixa sensibilitat i valor predictiu de fractures en limiten l'ús en el cribratge de dones menopàusiques en risc de fractura. Es recomana complementar amb proves de laboratori i tècniques d'imatge, com ara ultrasò i tomografia. La biòpsia només es fa si hi ha presència de tumor.

Laboratori clínic: anàlisi de marcadors ossis

Durant la remodelació òssia, hi ha marcadors de formació i destrucció de l’os que es poden detectar en sang i/o orina. (Taula 1.)

La Societat Espanyola de Recerca Òssia i del Metabolisme Mineral (SEIOMM), estableix que els marcadors bioquímics de remodelat ossi no són essencials per al diagnòstic de l'osteoporosi, però sí que són molt útils per al seguiment de l'eficàcia terapèutica, la predicció del risc de fractura i la pèrdua de massa òssia.

Taula 1. Marcadors bioquímics associats al procés de remodelat ossi.

Altres marcadors bioquímics reguladors de la formació òssia són:

• Esclerostina: sintetitzada per l'osteòcit. La seva alteració es relaciona amb osteoporosi o osteoesclerosi, i la seva anàlisi és útil en pacients amb osteoporosi severa.
• Factor de creixement fibroblàstic (FGF-23): produït per l'osteòcit. Evita la reabsorció de fosfat i bloqueja la producció de PTH. També redueix els nivells de calcidiol i calcitriol en inhibir l'enzim renal 1 alfa hidroxilasa.

Seguimiment de l'eficàcia terapèutica a l'osteoporosi

El primer objectiu del tractament és reduir el risc de fractures. Entre els fàrmacs trobem els de funció antiresortiva o inhibidors de la resorció de l'os i els agents anabòlics o acceleradors de la formació de l'os.

Els marcadors de resorció poden variar en 4-6 setmanes i els de formació òssia en 2-3 mesos, depenent del tractament i el marcador analitzat.

Els biomarcadors mostren limitacions a causa del seu l'increment durant la menopausa i la variabilitat en la pèrdua de massa òssia associada, depenent del biomarcador utilitzat.

Per això, la Fundació Internacional de l'Osteoporosi (IOF) i la Federació Internacional de Química Clínica i el Laboratori de Medicina (IFCC) han proposat dos marcadors sèrics de referència degut a la seva modesta però significativa associació amb el risc de fractura.

Els marcadors que han mostrat més sensibilitat són:

• PINP: major sensibilitat per predir canvis a la DMO, especialment en la resposta al tractament amb fàrmacs anabòlics.
• CTX: sensible als canvis a la DMO i útil en resposta al tractament amb fàrmacs antiressortius.

S'han de considerar amb precaució i juntament amb altres tècniques i marcadors per la seva variabilitat. En general, la variabilitat és del 20-30% en marcadors mesurats en orina i del 10-15% en els mesurats al sèrum.

Limitacions en l'ús de marcadors de remodelat ossi

Molts factors contribueixen a la variabilitat dels biomarcadors ossis. Es divideixen en:

• Factors metodologia independents: ritme circadiari/estacional, insuficiència renal i hepàtica, edat i sexe, menopausa, cicle menstrual, embaràs, fàrmacs, exercici físic, dieta i estil de vida.
• Factors metodologia dependent: diversos factors afecten la precisió, com el mètode utilitzat i les condicions en preanalítiques en què es van prendre les mostres de sèrum i orina.

Recomanacions en l'obtención de les mostres

Importància del diagnòstic precoç de l'osteoporosi

A la campanya europea del 2017 de la IOF, es van realitzar tests diagnòstics per avaluar la densitat òssia en la població de 50-70 anys, es va trobar que:

• 25% tenien osteoporosi
• 25% tenien d'osteopènia

Per a la majoria, era la primera vegada que es feien una densitometria. Aquesta situació suposa un risc alt considerant la morbiditat i mortalitat associades a les fractures més comunes a l'osteoporosi.

La detecció de patologies òssies de manera precoç és essencial per fer el seguiment de l'evolució i prevenir riscos de fractures.

A CLILAB, creem recursos actualitzats per a professionals de la salut i analitzem marcadors bioquímics per a l'estudi del metabolisme ossi.

També us pot interessar: