Si algun d'aquests elements falla, es pot desencadenar un desequilibri de la microbiota intestinal, conegut com a disbiosi. Aquesta condició pot provocar una varietat de símptomes perjudicials per a la salut.

Què és el SIBO?

El sobrecreixement Bacterià de l'Intestí Prim (SIBO, per les sigles en anglès Small Intestinal Bacterial Overgrowth) és un trastorn específic de disbiosi que es caracteritza per un excés de bacteris a l'intestí prim. Aquests bacteris provoquen la fermentació de nutrients que en condicions normals serien absorbits a l'intestí prim.

Símptomes del SIBO

Els símptomes que causa el SIBO són ​​inespecífics i variables, els més freqüents són:

Tipus de SIBO

Les cèl·lules humanes són incapaces de produir gasos com l'hidrogen i el metà. Per tant, la detecció d'aquests gasos s'utilitza com a indicador de la fermentació de microorganismes a l'intestí. Segons el tipus de gas produït el SIBO es pot classificar com:

Diagnòstic del SIBO

En què consisteix la prova d'alè?

La prova d'alè d'hidrogen i metà es fa servir per avaluar la presència de SIBO i diagnosticar problemes de malabsorció o intoleràncies a certs sucres. És una prova no invasiva que consisteix a:

• Preparació prèvia: és fonamental para garantir la sensibilitat i especificitat de la prova.

Figura 1. Preparació per la prova d'alè.

• Preparació presa de mostra: el pacient ha de bufar en un tub per obtenir un mesurament basal dels gasos a l'alè.
• Ingesta de solució ensucrada: a continuació, el pacient ingereix una solució ensucrada de glucosa o lactitol.
• Mesuraments periòdics: es mesuren els gasos a l'alè cada 25 minuts durant 120 minuts. Durant aquest temps es monitora el trànsit del sucre a través de l'intestí.
• Avaluació del trànsit intestinal i localització: aquests mesuraments proporcionen informació sobre la velocitat del trànsit intestinal i la possible ubicació del sobrecreixement bacterià. Les dades són crucials per al diagnòstic i la planificació del tractament.

​Tot i que la tècnica d'aspiració i cultiu de l'intestí prim ha quedat obsoleta per ser invasiva i poc sensible, les darreres guies de consens especifiquen un valor de ≥10^3 (UFC/mL) com a criteri diagnòstic.

Interpretació dels resultats les corbes de SIBO

Resultat negatiu

El metà no s'incrementa al llarg de tota la prova. En contrast, hi ha un augment en els nivells d'hidrogen a partir del minut 90 quan es fa servir lactitol com a substrat. D'altra banda, en utilitzar glucosa a la prova, no s'observa un increment dels nivells d'hidrogen. La glucosa s'absorbeix a l'intestí prim i, per tant, no es fermenta al còlon.

Figura 3. Resultat negatiu de la prova de l'alè utilitzant lactitol com a substrat. Hidrogen corregit ppm (rosa), metà corregit ppm (lila).

Figura 3. Resultat negatiu de la prova de l'alè utilitzant glucosa com a substrat. Hidrogen corregit ppm (rosa), metà corregit ppm (lila).

Resultat positiu

SIBO Clàssic: s'observa una elevació de les concentracions del gas d'hidrogen abans del minut 90 tant si s'utilitza lactitol com glucosa. L'increment d'hidrogen correspon amb el metabolisme dels bacteris de l'intestí prim.

Figura 4. Resultat positiu de la prova de l'alè per SIBO clàssic utilitzant lactitiol com a substrat. Hidrogen corregit ppm (rosa), metà corregit ppm (lila).

Els criteris recomanats per diagnosticar el SIBO inclouen detectar nivells d'hidrogen de 20 ppm per sobre de la línia basal. Aquest increment s'ha d'observar dins dels primers 90 minuts després de consumir 50 g de glucosa o 10-25 g de lactitol.

*El consens de les guies de gastroenterologia Americana del 2020 recomana 75 g de glucosa, però els estudis de validació s'associen amb falsos positius en aquesta dosi més alta.

IMO: si hi ha una elevació dels valors de metà per sobre de 10 ppm, és positiu per a sobrecreixement d'arquees metanogèniques. A la gràfica s'observa una línia contínua indicant la presència d'aquests microorganismes al llarg de tot l'intestí. L'hidrogen no es detecta pel fet que és degradat per les arquees productores de metà.

Figura 4. Resultat positiu de la prova de l'alè per IMO/SIBO utilitzant lactitiol com a substrat . Hidrogen corregit ppm (rosa), metà corregit ppm (lila).

SIBO sulfur: el sulfur no es detecta actualment per la prova d'alè, per la qual cosa la seva detecció es realitza de manera indirecta utilitzant lactitol com a substrat. Si s'observa una corba a zero d'hidrogen i metà se sospita de SIBO sulfur, ja que aquests bacteris consumeixen l'hidrogen.

Figura 4. Resultat positiu de la prova de l'alè per SIBO sulfur utilitzant lactitiol com a substrat . Hidrogen corregit ppm (rosa), metà corregit ppm (lila).

Figura 5. Els bacteris reductors de sulfat consumeixen l'hidrogen disponible. Adaptació guia SIBO 2020.

Per detectar el SIBO sulfur només és possible si s'utilitza lactitol com a substrat, ja que es pot detectar aquest consum d'hidrogen.

Quines són les limitacions del test segons el sucre utilitzat?

Glucosa: s'absorbeix ràpidament al duodè i al dejuni.

• Si el sobrecreixement bacterià ocupa la part final de l'intestí prim, la glucosa es reabsorbeix abans i no arriba a estar en contacte amb els bacteris. Aquest fet limita la sensibilitat de la prova, amb falsos negatius.
• Si el trànsit intestinal és molt ràpid, la glucosa pot arribar al còlon i posar-se en contacte amb els bacteris del còlon, produint falsos positius.

Lactitol: no s'absorbeix a l'intestí prim.

• Aquest substrat identifica el contacte amb bacteris tant a l'intestí prim com al còlon. Per tant, únicament s'interpreta que hi ha sobrecreixement bacterià a l'intestí prim si la concentració d'H2 a l'alè presenta un increment abans dels 90 min. En el cas d'un trànsit intestinal ràpid, també cal considerar els possibles falsos positius a causa dels bacteris del còlon.

L'exactitud del diagnòstic de la prova d'alè es millora combinant les tècniques amb una prova independent del trànsit orofecal per gammagrafia.

Figura 2. Fisiologia de la digestió de glucosa y lactitol.

Tractament

• Ús d'antibiòtics: els antibiòtics poden ser efectius per reduir la quantitat de bacteris a l'intestí prim i millorar els símptomes del SIBO. Tanmateix, el seu ús inapropiat pot portar al desenvolupament de resistència als antibiòtics i l'aparició d'infeccions oportunistes.
• Probiòtics: encara que alguns estudis suggereixen beneficis per restaurar l'equilibri intestinal, l'evidència és limitada i no concloent. Cal més investigació per determinar-ne l'eficàcia.
• Canvis a la dieta: La modificació de la dieta és un pilar en el tractament del SIBO. Reduir la ingesta d'aliments fermentables, coneguts com a FODMAPs (oligosacàrids, disacàrids, monosacàrids i poliols fermentables), pot ajudar a alleujar els símptomes.
• Associació amb altres patologies: El SIBO pot estar present amb altres malalties com la síndrome de l'intestí irritable (SII). També es pot desencadenar després d'una infecció intestinal o cirurgia abdominal. Això suggereix que el maneig del SIBO pot requerir un enfocament integral que abordi aquestes condicions subjacents.

Conclusió

El SIBO planteja reptes diagnòstics i terapèutics, subratllant la urgència de desenvolupar nous mètodes de maneig. Tot i que s'ha avançat a entendre la microbiota intestinal, cal investigació addicional per revelar completament la seva fisiopatologia. L'estandardització de protocols diagnòstics i terapèutics és crucial per a la cerca de biomarcadors i tractaments específics. Prioritzar la consulta mèdica professional sobre l'autodiagnòstic i l'automedicació és essencial per al tractament eficaç del SIBO i els trastorns relacionats.

També et pot interessar llegir:

“Descobreix Les Recomanacions per abordar Els bacteris Gram-Negatius Resistents als antibiòtics Carbapenèmics (CR-GNB) al Laboratori Clínic.” Clilab.cat, Published 6 Feb. 2024.

REFERÈNCIES

1. Hammer HF, Fox MR, Keller J, et al. European guideline on indications, performance, and clinical impact of hydrogen and methane breath tests in adult and pediatric patients: European Association for Gastroenterology, Endoscopy and Nutrition, European Society of Neurogastroenterology and Motility, and European Society for Paediatric Gastroenterology Hepatology and Nutrition consensus. United European Gastroenterology Journal. 2021;10(1):15-40. doi:https://doi.org/10.1002/ueg2.12133
2. Pimentel M, Saad RJ, Long MD, Rao SSC. ACG Clinical Guideline. The American Journal of Gastroenterology. 2020;115(2):165-178. doi:https://doi.org/10.14309/ajg.0000000000000501