CLILAB Diagnòstics us manté informats

Vaig decidir fer el cicle de tècnic de laboratori, ja que era de la mateixa branca, i a més compartia assignatures. Amb tot això vaig dir: ”endavant!”. Em vaig aventurar i mudar a Tarragona amb companyes de pis per començar els estudis.

Gràcies al cicle, vaig fer pràctiques al laboratori clínic central de L'Hospital Comarcal l'Alt Penedès de CLILAB. A l’inici, hi havia molta feina a secretaria i a la recepció de mostres i és on vaig començar. L’experiència va fer molt enriquidora i vaig ser conscient que havia trobat la meva vocació.

A l’acabar el cicle de tècnic de laboratori clínic, em van contractar i formar a diferents seccions del laboratori: bioquímica, immunologia, urgències i tècniques especials. Des de llavors, estic al CLILAB, i el 18 de juliol farà divuit anys!

Com ha evolucionat el laboratori en aquests divuit anys?, com has viscut l'arribada de les noves tecnologies?

Tot ha canviat. Hi ha feina igual, però la feina és diferent. Quan vaig començar a secretaria, entràvem les dades de les peticions de forma completament manual, imagina't! Mil peticions amb els noms del pacient, del metge i de cada prova. Va ser tota una experiència! És sorprenent tots els avenços tecnològics que hi ha actualment.

Ara, al laboratori de Vilafranca de CLILAB Diagnòstics, tenim una cadena robòtica que automatitza la incorporació de les mostres als diferents analitzadors. En els meus inicis, quan era estudiant, formulàvem i preparàvem els medis de cultiu microbiològics i fèiem les proves de glucosa manuals. No hi ha punt de comparació amb el que és ara!

Tot i que a mi m'agrada molt el treball manual, ara fem tasques de més valor afegit. Per exemple, tasques enfocades a la traçabilitat dels processos, l'augment de la qualitat i l'eficiència, amb l'objectiu de garantir la seguretat del pacient. També hem de conèixer a fons com funcionen els aparells, perquè clar, requereixen manteniments preventius i correctius.

Ester, tens una llarga experiència al laboratori, pots compartir com és el teu dia a dia?

Ara estic a l'àrea d'hematologia i estic encantadíssima. El primer que fem quan comencem el dia, és passar controls de qualitat interns. Si tot va bé, llavors ja comencem la rutina.

A mesura que van arribant les mostres dels diferents pacients les anem passant per la cadena de cada analitzador. Després hem de validar els resultats de les mostres. Si algun resultat té un valor crític, ho comentem al facultatiu i juntament amb ell, revisem la preanalítica de la mostra Es a dir, ens assegurem que la mostra no estigui coagulada, que estigui ben enrasada i altres incidències que poden donar els analitzadors.

Actualment, em dedico a la immunohematologia on fem proves com els grups sanguinis i la prova de Coombs. La tècnica és més manual, i m'agrada quan surten positius per poder continuar amb el procediment i investigar. A la tarda quan tinc una estoneta intento ampliar la meva formació revisant frotis de sang perifèrica i classificar les cèl·lules hematològiques amb el microscopi digital.

Creus que la feina del tècnic del laboratori clínic està prou visibilitzada?

Els pacients no s'adonen del treball que es duu a terme al laboratori perquè no interaccionem directament amb ells. Nosaltres informem al facultatiu responsable i llavors, és ell qui informa al pacient. Penso que no estem gaire visibilitzats encara que formem part del sistema sanitari.

Els tècnics som una part molt important de l'engranatge. Quan un pacient arriba a l'hospital, el metge pot veure, per exemple, que està pàl·lid, però, fins que no li fem un hemograma no es pot confirmar si es tracta d'una anèmia o una d'una altra patologia.

Ens pots compartir alguna experiència que sentis que ha tingut un gran impacte en els pacients?

Quan era més jove, vaig començar a treballar al laboratori d’urgències. Recordo que el primer dia estava una mica nerviosa. Hi havia molta feina, i vaig rebre una mostra de líquid cefalorraquidi (LCR), una de les mostres més delicades que s'ha de processar de manera urgent.

Vaig deixar les analítiques per fer el LCR i, aleshores, em van trucar del quiròfan perquè necessitaven sang per transfondre. Tot se'm va ajuntar. En aquests moments, has de ser ràpid i prioritzar. Vaig passar-ho malament, però ara, amb l'experiència, ho gestiono millor, d'una altra manera. Són anècdotes que no s'obliden i et fan adonar de l'impacte que la nostra feina té en el pacient.

Com vas viure la pandèmia com a tècnica del laboratori clínic?

La pandèmia, al principi, costava de creure. A CLILAB vam començar formant unes persones perquè fessin PCRs de SARS COV–2. Jo em vaig quedar a l'àrea de rutina i urgències. Llavors van començar les restriccions i cada cop arribaven més PCRs, i el volum de feina va augmentar molt.

Feia torns de 12 hores cada dia. Deixava la meva nena, que llavors tenia dos anys, a casa amb el meu marit, i no tornava fins a la nit. Quan arribava a casa, em treia la roba i les sabates a l'escala. Va ser una bogeria, però aquí seguim, preparats per al que vingui, oi? Esperem que no torni a passar. Però ho hem superat!

Finalment, què els diries a les persones que es volen dedicar al laboratori clínic com a tècnics? Què és per tu treballar al CLILAB?

A mi m'agrada molt la meva feina i venir a treballar. Fins i tot la meva filla diu que vol ser com jo. No considero que la meva feina sigui complicada, però des de sempre m'ha agradat molt. El que més em va impulsar a estudiar això és que m'agrada molt la sanitat.

Ser tècnic de laboratori és una feina poc visible, però molt important pel sistema de salut. Som els primers a veure resultats que poden ser patològics per al pacient. Seria incapaç de ser infermera perquè si veig una ferida oberta, caic allà mateix. Ser tècnic és cuidar al pacient, però d’una altra manera. Animo a la gent a què estudiï per ser tècnic de laboratori.

Per a mi, treballar a CLILAB és créixer sempre, fer coses noves i innovar. Espero que aquesta entrevista ajudi a visibilitzar la funció del tècnic del laboratori clínic i l'impacte que tenim en la cura dels pacients.