Malaltia inflamatòria intestinal: paper del laboratori clínic en el diagnòstic
Pel diagnòstic precoç de la malaltia inflamatòria intestinal hi ha diverses proves de laboratori que ajuden a augmentar la sensibilitat de l'endoscòpia, la qual continua sent la tècnica gold-estàndard per diferenciar entre la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn.
La Malaltia Inflamatòria Intestinal (MII) és una malaltia crònica que afecta el còlon o l’intestí prim presentant-se en forma de brots. Els símptomes de la malaltia varien àmpliament, cosa que complica el seu maneig clínic. Entre ells s'hi inclouen: diarrea freqüent, deposicions líquides o toves, restrenyiment, mal d'estómac, pèrdua de pes, sagnat rectal i febre.
Aquesta malaltia pot ser incapacitant si no es tracta aviat a causa de la severitat dels símptomes. La MII pot afectar persones d'edat avançada, però principalment es diagnostica en persones joves entre 20 i 30 anys.
Encara no se sap la causa exacta de la malaltia. Tot i això, s'han associat diversos factors de risc incloent:
- Factors ambientals
- Disbiosi de la microbiota intestinal
- Alteració del sistema immunitari
- Predisposició genètica amb més de 150 gens vinculats
Resposta immunitària i tipus de MII
Dins la MII hi trobem un conjunt d'afeccions intestinals d'inflamació crònica idiopàtica, entre les quals destaquen: la malaltia de Crohn (MC) i la colitis ulcerosa (CU).
A La malaltia de Crohn pot haver-hi afectació de qualsevol part del tracte gastrointestinal, mentre que a la colitis ulcerosa s’afecta principalment l'intestí gros. A més, les alteracions associades a la malaltia de Crohn es distribueixen a tot el gruix de la paret intestinal, al contrari que les alteracions associades a la colitis ulcerosa, les quals es presenten a la capa més superficial del còlon.
Tot i que encara es desconeix l'etiologia molecular que activa la malaltia, s'ha associat amb alteracions de l'homeòstasi del sistema immunitari. Aproximadament el 50% dels gens amb susceptibilitat a MII també s'han descrit en altres malalties autoimmunes. Entre aquests gens, n'hi ha alguns que regulen funcions clau per a l'homeòstasi del sistema immunitari de l’intestí com:
- Generació de la capa de moc per part de les cèl·lules Goblet.
- Producció de pèptids antimicrobians per part de les cèl·lules de Paneth.
- Manteniment de la integritat estructural a través de les unions estretes entre les cèl·lules epitelials intestinals (IEC).
- Regulació de la resposta immune i establiment de poblacions supressores o tolerogèniques.
- Balanç entre la interacció microbiota-immunitat-hoste.
- A la malaltia de Crohn, l'infiltrat cel·lular està format principalment per limfòcits, la majoria de tipus T, i macròfags.
- A la colitis ulcerosa, encara que també hi ha limfòcits T i macròfags, la major part de l'infiltrat conté neutròfils i mastòcits.
Diagnòstic diferencial al laboratori clínic
El primer repte del diagnòstic és la superposició clínica amb manifestacions d'altres entitats patogèniques entre les quals trobem: infeccions intestinals agudes o cròniques, colitis induïda per drogues i altres malalties (autoimmunes, actíniques, colitides, entre d'altres).
A més a més, per distingir entre la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa continua sent necessari fer una ileocolonoscopia i una endoscòpia digestiva alta per valorar l'afectació del tracte intestinal. Quan hi ha afectació de l'ili i/o una altra porció de l'intestí prim,parlem de la malaltia de Crohn. Mentre que quan hi ha afectació només del còlon, parlem de colitis ulcerosa.
A grans trets, el diagnòstic de la MII ha d'incloure:
- Història clínica i exploració física
- Proves de laboratori clínic
- Estudis endoscòpics
- Altres proves d'imatge
Paper del laboratori clínic al diagnòstic de la MII
Les proves de laboratori que donen suport al diagnòstic de la MII es fan en mostres de femta.
Consisteixen en la cerca de biomarcadors que permeten avaluar la inflamació de l'intestí i la detecció de sang.
Anàlisi de femta
Es valora l'infiltrat de neutròfils a la mucosa intestinal a través de dos biomarcadors:
- Lactoferrina: una proteïna d'unió al ferro. És present als grànuls de neutròfils i és secretada per les membranes de la mucosa.
- Calprotectina fecal (CF): una proteïna d'unió al calci o al zinc. Representa el 60% de les proteïnes citosòliques dels granulòcits. La calprotectina és el biomarcador principal gràcies a la seva major estabilitat, sensibilitat i especificitat en comparació a la lactoferrina.
En paral·lel, i amb l'objectiu de descartar infeccions gastrointestinals, també es cultiva el material fecal al laboratori de microbiologia.
Anàlisi de sang
L'hemograma permet la detecció d'anèmia o alteracions de les poblacions leucocitàries (com l'augment dels neutròfils, entre d'altres).
Com a marcadors bioquímics d'inflamació, s'hi analitza la proteïna C reactiva (PCR) i la velocitat de sedimentació globular (VSG). Tots dos marcadors també poden elevar-se en altres processos inflamatoris o autoimmunes, així com en infeccions.
La serologia, amb la detecció d'alguns anticossos, ajuda a augmentar la sensibilitat en el diagnòstic de la MII.
Entre els anticossos descrits trobem:
- Anticossos anti-Saccharomyces cerevisiae (ASCA).
- Anticossos antiporina de la membrana externa d'Escherichia coli (OmpC).
- Anticossos antiseqüència associada a fluorescència de Pseudomonas spp (I2).
- Anticossos antiflagel·lina (CBir1).
- Anticossos anticitoplasma de neutròfil amb un patró perinuclear o atípic (pANCA o aANCA.
Els resultats del laboratori clínic ajuden al diagnòstic del pacient, i avaluar el curs clínic, així com la resposta al tractament.
Proves d'imatge al diagnòstic de la MII
En general, es fan en paral·lel les proves de laboratori i les proves endoscòpiques (endoscòpia digestiva alta o baixa). També es realitza la presa de mostres de teixit pel diagnòstic i la classificació de la de MII.
La visualització directa del tracte digestiu juntament amb les troballes histològiques permeten definir l'extensió de l'afectació i fer un mapeig de les regions afectades.
En fases inicials de la MII, els resultats poden ser inespecífics, i es necessitaran noves endoscòpies a mesura que la malaltia progressi. Per altra banda, l'endoscòpia està contraindicada en casos concrets com ara un megacòlon tòxic, una obstrucció intestinal o una perforació del tub digestiu.
En pacients amb sospita de MC, presentacions atípiques de MII o MII no classificada (MIInC), s'utilitzen altres proves d'imatge. Entre aquestes hi trobem: l'ecografia, la ressonància magnètica, radiografies i tomografia computada.
Aquestes proves ajuden a establir i avaluar l'extensió, la localització i la gravetat de la malaltia en condicions específiques. A més a més, són especialment útils en la detecció de complicacions extraluminals.
Tractaments i pronòstic:
El monitoratge de les etapes de remissió o recaiguda, així com la resposta al tractament de la malaltia inflamatòria intestinal, es fa mitjançant els nivells de calprotectina fecal.
Tant pel tractament de la malaltia de Crohn com pel tractament de la colitis ulcerosa, hi ha diferents opcions terapèutiques. La millora dels símptomes varia en funció del quadre clínic del pacient. Trobem des de fàrmacs antiinflamatoris (salicilats), immunosupressors (corticoides entre altres), teràpia biològica, integració en assaigs clínics, cirurgia, i fins a assajos clínics amb cèl·lules mare.
Per prevenir problemes a la MII que afectin la qualitat de vida, és clau seguir el tractament, no fumar, evitar irritants i portar un estil de vida saludable.
Per què és essencial el diagnòstic precoç de la MII?
El diagnòstic i tractament precoç de la MII permet prevenir danys potencials, així com fer un seguiment de l'evolució i adaptar les mesures terapèutiques en funció de l’evolució.
D'altra banda, la EII està associada amb un augment del risc de desenvolupar problemes com el càncer de còlon, l'osteoporosi, infeccions, complicacions per exposició solar i la necessitat de revisions ginecològiques freqüents. El que subratlla la importància del diagnòstic precoç de la MII i de les malalties que en poden derivar.
A CLILAB ens comprometem amb la comunicació de la medicina de laboratori i l'actualització dels professionals de la salut. A més, proporcionem recursos de qualitat per oferir el millor servei al pacient.
També t'interessaria llegir:
El SIBO: un enfocament des del laboratori clínic
REFERÈNCIES
Diagnóstico de la Enfermedad Inflamatoria Intestinal, Hospital Clínic Barcelona. Clínic Barcelona. https://www.clinicbarcelona.org/asistencia/enfermedades/enfermedad-inflamatoria-intestinal/diagnostico
Sambuelli A, Negreira S, Gil A, et al. Manejo de La Enfermedad in Amatoria Intestinal. Gastroenterológica latinoamericana. Revisión Y Algoritmos de Tratamiento, 2019. https://www.actagastro.org/numeros-anteriores/2019/Vol-49-S2/Vol49S2.pdf
Enfermedad inflamatoria intestinal (II): diagnóstico y tratamiento. www.elsevier.es. https://www.elsevier.es/es-revista-anales-pediatria-continuada-51-pdf-S1696281813701215 Mackay IR, Rose NR. The Autoimmune Diseases. Elsevier/Academic Press; 2014.