Marcadors bioquímics en fibrosi hepàtica

Tornar a Notícies

En el cribratge i diagnòstic de la fibrosi hepàtica es disposa d'uns marcadors bioquímics específics al laboratori clínic. Aquests marcadors ajuden a avaluar l'estadi de fibrosi sense la necessitat de procediments invasius.

L'acumulació de greix al fetge condueix a l'esteatosi hepàtica, una característica distintiva de la malaltia hepàtica metabòlica (MASDL).

Anteriorment, la MASDL es coneixia com a malaltia per fetge gras no alcohòlic (NAFLD, per les seves sigles en anglès), aquest canvi de terminologia es deu a l'evolució en la comprensió de la malaltia, que ha generat una aproximació diferent en el seu estudi i diagnòstic. La MASDL ha emergit com a causa primària de fibrosi hepàtica als països occidentals, una malaltia que afecta prop del 25% de la població mundial.

Fibrosi hepàtica: un desafiament creixent

En el context de les malalties hepàtiques, especialment les relacionades amb la malaltia hepàtica metabòlica (MASDL) i els seus factors de risc com l'obesitat i la diabetis mellitus tipus 2, la fibrosi té un paper central en la progressió de la malaltia.

La MASDL pot evolucionar cap a una forma més agressiva, l'esteatohepatitis (NASH), que alhora pot progressar a fibrosi avançada i cirrosi.

La fibrosi hepàtica, quan progressa, pot culminar en cirrosi, una malaltia greu que pot portar al desenvolupament de complicacions com ara hipertensió portal, insuficiència hepàtica i carcinoma hepatocel·lular (CHC).

Progressió de LA malaltia hepàtica grassa associada a la disfunció metabòlica (MASLD)

Figura 1. Esquema de la progressió de la malaltia hepàtica metabòlica.

Factors de risc de la malaltia hepàtica metabòlica

Figura 2. Resum dels principals factors de risc associats a la malaltia hepàtica metabòlica.

Importància dels marcadors bioquímics

Tradicionalment, la biòpsia hepàtica ha estat la prova d'elecció, però és un procediment invasiu, amb riscos i limitacions importants, cosa que ha motivat la cerca d'eines no invasives com els marcadors bioquímics.

Entre els marcadors bioquímics, hi ha múltiples índexs i proves basades en la combinació de paràmetres sèrics comuns que ofereixen una estimació del grau de fibrosi sense necessitat de recórrer a biòpsies. Els que fem a CLILAB són:

1. Índex FIB-4

És un dels més utilitzats per la seva simplicitat, accessibilitat, bona correlació amb la fibrosi avançada i la seva utilitat en atenció primària per a l'estratificació de pacients. Es calcula considerant: edat, nivells d'AST (aspartat aminotransferasa), ALT (alanina aminotransferasa) i recompte de plaquetes.

2. Índex ELF (Enhanced Liver Fibrosis)

Es basa en el mesurament de tres marcadors de fibrosi en sèrum:

  • Àcid hialurònic (HA)
  • Propèptid aminoterminal del procol·lagen tipus III (PIIINP)
  • Inhibidor tissular de metal·loproteïnases 1 (TIMP-1)

Els resultats de l'ELF han demostrat una gran correlació amb la fibrosi hepàtica avançada i cirrosi. (fibrosi)

3. Panell OWLiver ®

És una eina utilitzada com a indicador de la quantitat de greix i inflamació al fetge. El panell consisteix en la detecció de biomarcadors lipídics a la sang que juntament amb les dades clíniques permeten establir el grau de desenvolupament de la MASLD.

Algorisme diagnòstic de fibrosi hepàtica

Perquè l'avaluació de la fibrosi permeti una detecció precoç i precisa, és fonamental una aproximació escalonada:

  1. Avaluació inicial: bioquímica bàsica (anàlisi d'enzims hepàtics (ALT, AST), bilirrubina i albúmina) i història clínica. Tot i que els nivells d'ALT poden indicar danys hepàtics, no són un predictor fiable de la gravetat de la malaltia hepàtica. A més, és fonamental descartar infeccions virals mitjançant serologia per a hepatitis B i C.
  2. El FIB-4 serveix per avaluar la fibrosi hepàtica en pacients amb sospita de MASDL. Si a més a més de FIB, el pacient té condicions de risc, es realitza l'índex ELF, l'elastografia i el panell OWL, depenent de la disponibilitat de les tècniques.

Als laboratoris del CLILAB s'ha establert un nou algorisme per a la identificació precoç de pacients en risc d'empitjorament.

algorisme diagnòstic de fibrosi hepàtica

Figura 3. Algorisme diagnòstic de fibrosi hepàtica.

Aquest sistema millora l'atenció i permet iniciar teràpies en etapes inicials. A més, en més o menys el 40% dels pacients classificats a la “zona grisa” del FIB-4 es pot descartar el risc, evitant cites addicionals i la necessitat de realitzar l'elastografia (Fibroscan) en dejú. Això redueix la llista d'espera i permet un seguiment més proper dels casos realment necessaris.

Si el pacient ve derivat des de digestiu i hi ha sospita clínica de MASDL, es realitza l'elastografia, el Panell OWLiver ® o l'ELF, depenent de la disponibilitat. Aquestes tècniques requereixen la presència de maquinària i especialistes per a la seva interpretació.

Per això, l'algorisme emprat a CLILAB optimitza la derivació de pacients, concentrant-se en aquells que requereixen atenció intensiva, en línia amb la guia actual de l'AEEH (Associació Espanyola per a l'Estudi del Fetge) que recolza aquesta aproximació en dues fases.

Una de les múltiples avantatges d'aquests marcadors, és que permeten una avaluació no invasiva de la fibrosi hepàtica, reduint la necessitat de biòpsies, cosa que millora l'acceptació del pacient i disminueix els riscos associats. A més, són eines accessibles per a la majoria dels centres de salut, ja que molts d'aquests marcadors es poden obtenir a partir de proves de laboratori comunes.

Recomanacions actuals

Les guies actuals de l'Associació Espanyola per a l'Estudi del Fetge (AEEH) recomanen l'ús de proves no invasives, com ara el FIB-4, com a eines de primera línia per al cribratge de fibrosi hepàtica en pacients amb factors de risc metabòlics. Per a aquells amb resultats indeterminats o sospita de fibrosi avançada, les guies recomanen utilitzar altres tècniques addicionals per classificar els pacients segons l'estadi de fibrosi.

Des de CLILAB ressaltem la importància dels marcadors bioquímics com a eines essencials a la pràctica clínica, per a l'avaluació de la fibrosi hepàtica. A mesura que la investigació avança, és probable que es desenvolupin nous biomarcadors que permetin un diagnòstic i monitoratge més precís de la progressió de la malaltia per a un millor maneig del pacient.

Articles relacionats:

Referències:

  1. Romero-Gómez M, Aller R, Ampuero J, et al. Consenso AEEH «Consenso sobre métodos de detección y derivación de enfermedades hepáticas prevalentes ocultas». Gastroenterología y Hepatología. 2022. doi:10.1016/j.gastrohep.2022.04.001.
  2. Aller R, Fernández-Rodríguez C, Iacono OL, et al. Manejo de la enfermedad hepática grasa no alcohólica (EHGNA). Gastroenterología y Hepatología. 2018;41(5):328-349. doi:10.1016/j.gastrohep.2017.12.003.
  3. Gasull Molinera V. Hígado graso no alcohólico: Relación con el síndrome metabólico y la diabetes tipo 2. SEMERGEN. 2023. ISBN: 978-84-09-48395-2.
  4. Marks LM, Jensen T, DeGrado TR. Pruebas no invasivas en el diagnóstico de la esteatohepatitis asociada a disfunción metabólica. Metab. 2024;4:28. doi:10.20517/MTOD.2024.44.
  5. El Clínic-IDIBAPS lidera un artículo que propone posibles estrategias de cribado poblacional de. Clínic Barcelona. Published April 9, 2024. https://www.clinicbarcelona.org/noticias/el-clinic-idibaps-lidera-un-articulo-que-propone-posibles-estrategias-de-cribado-poblacional-de-la-fibrosis-hepatica

Actualitat CLILAB Diagnòstics

AVISOS I COMUNICATS

En aquest apartat podràs trobar tota la informació d'última hora relacionada amb el CLILAB Diagnòstics.

Trobaràs indicacions tècniques o notes informatives relacionades amb determinacions i també incidències climatològique o els dies festius del CLILAB Diagnòstic.

NOTÍCIES D'INTERÈS GENERAL