Intolerància o al·lèrgia alimentària? Diagnòstic diferencial al laboratori

Tornar a Notícies

És important diferenciar entre intolerància i al·lèrgia alimentària per a un diagnòstic adequat que permeti adoptar les mesures necessàries. El laboratori clínic, segons els mecanismes immunològics i no immunològics de cada patologia, analitza els biomarcadors principals descrits per a un diagnòstic ràpid i eficient.

Les al·lèrgies alimentàries afecten aproximadament l'1-10% de la població mundial mentre que les intoleràncies alimentàries afecten fins a un 20%.

Tot i que aquests termes s'utilitzen sovint indistintament, els mecanismes fisiopatogènics implicats es defineixen de manera diferent:

Diferència entre Al·lèrgia i Intolerància Alimentària

A més, encara que els mecanismes fisiopatogènics són diferents, els símptomes d'ambdues entitats poden superposar-se i la seva gravetat variar considerablement. Per això, per obtenir un diagnòstic diferencial correcte cal fer proves específiques al laboratori clínic per tal d’orientar l'estratègia terapèutica adequada.

Al·lèrgies alimentàries

La gravetat dels símptomes depèn de molts factors, com el grau d'exposició a l'al·lergen, les seves característiques fisicoquímiques, l'associació a cofactors, com ara el tractament amb d'antiinflamatoris o el consum d'alcohol, i la sensibilitat individual de cada pacient. Les manifestacions clíniques poden ser lleus, en forma de rinoconjuntivitis i urticària, o greus amb la implicació de diferents òrgans (edema facial, dificultat per respirar, urticària, pruïja, diarrea, vòmits, etc.), desencadenant una reacció anafilàctica o anafilaxi.

La majoria de les reaccions immunològiques de les al·lèrgies alimentàries són intervingudes per la Immunoglobluina E (IgE). Aquesta IgE es genera després d'un segon contacte amb l'al·lergen i desencadena una reacció ràpida, on la manifestació més greu és l'anafilaxi.

Les al·lèrgies alimentàries poden ser al·lergen-específiques (quan l'al·lèrgia es manifesta amb un aliment específic o família d'aliments) o bé poden ser degudes a marcadors de reactivitat creuada que són proteïnes presents en aliments de diferents famílies (per exemple: l'al·lèrgia davant les proteïnes profilines que estan presents en aliments però també al làtex i alguns pòl·lens d'arbres).

Al·lèrgies Alimentàries Menys Conegudes i Reaccions Creuades

Intoleràncies alimentàries

Es diferencien segons la causa subjacent: deficiències enzimàtiques, com la intolerància a la lactosa, o reaccions farmacològiques, com la sensibilitat a la cafeïna.

En aquest cas no hi ha risc d'anafilaxi i els símptomes, que es desenvolupen gradualment en funció de la quantitat d'aliment ingerit, estan limitats al sistema digestiu.

Diagnòstic

El diagnòstic diferencial és essencial per identificar els mecanismes subjacents, garantir-ne un maneig adequat i evitar complicacions.

Diagnòstic de les al·lèrgies alimentàries

La seva complexitat és més gran pel fet que en molts casos estan implicats diversos aliments. Per això, el diagnòstic segueix un procés que implica:

  1. Anamnesi: incloure aliments sospitosos, moment d'aparició dels símptomes, quantitat ingerida, gravetat de les manifestacions, presència de cofactors en el moment de la reacció (exercici físic, ingesta d'alcohol o tractament amb d'antiinflamatoris) i altra informació rellevant.
  2. Proves cutànies (Skin Prick Test, SPT): introduir petites quantitats d'extractes al·lergògens a la pell i observar la reacció local al lloc de la punció passat un període de temp
  3. Proves de laboratori

  • Determinació en sang d'IgE específica: incubar el sèrum del pacient amb reactius que contenen els extractes o components dels aliments. Hi ha dos tipus de plataformes

    • Reactius individuals per a cada aliment
    • Reactius tipus array o diagnòstic molecular: un reactiu únic davant de diversos aliments. D'utilitat quan se sospita al·lèrgia a marcadors de reactivitat creuada.

  • Test d'activació de basòfils (TAB): mesurar la capacitat d'un aliment per activar basòfils (cèl·lules del sistema immunitari implicades a les reaccions al·lèrgiques). Útil quan no es disposa de reactiu de mesurament d'IgE específic per a l'aliment.

4. Proves de provocació oral (Oral Food Challenge, OFC): es fan servir quan les proves cutànies i els nivells d'IgE específics han estat negatius. Implica l'administració controlada i gradual de l'aliment sospitós a l'hospital per observar el desenvolupament de la reacció i reaccionar a possibles reaccions anafilàctiques.

Diagnòstic de les intoleràncies alimentàries

En aquest cas, el diagnòstic se centra a identificar quins components de l'aliment no poden ser processats adequadament pel cos. A més, les proves són menys invasives:

  1. Prova d'eliminació d'aliments: durant algunes setmanes i després reintroduir-los un per un, per veure si els símptomes reapareixen.
  2. Prova de l'hidrogen a l'alè (o test de l'alè): per estudiar intoleràncies a fructosa o sorbitol, i en estudis de sobrecreixement bacterià. Consisteix en el consum d’una beguda que conté fructosa, sorbitol, glucosa i/o lactitiol. Un augment en l'hidrogen exhalat indica que els sucres no han estat absorbits correctament a l'intestí prim i s'han fermentat pels bacteris al còlon, cosa que confirma la intolerància a aquest sucre.
  3. Proves genètiques: per identificar (en els casos que hagi estat descrita) la base genètica (mutació, polimorfisme, etc.), com en la deficiència de lactasa.
  4. Proves d'al·lèrgies no intervingudes per IgE: en els casos en què s'ha descrit la participació del sistema immunitari, però per un mecanisme diferent del de les al·lèrgies.

Per la seva rellevància clínica, a CLILAB oferim diverses proves per al diagnòstic d'al·lèrgies i intoleràncies alimentàries, com el mesurament de l'IgE específica i tests de l'alè per a la intolerància a la lactosa, fructosa i sorbitol.

També tenim disponible el microarray, que permet avaluar la presència d'IgE específica davant de més de 300 al·lèrgens en una única prova. A més, hi ha la possibilitat de sol·licitar el test d'activació de basòfils (TAB).

Tractament

El tractament d'al·lèrgies inclou evitar l'aliment, utilitzar autoinjectors d'adrenalina per a reaccions greus, i la immunoteràpia oral per induir tolerància, especialment eficaç en al·lèrgies a proteïnes de llet de vaca i ou. Per a intoleràncies, es recomana moderar o eliminar l'aliment, i es poden tolerar petites quantitats o productes modificats, com els que contenen lactasa afegida per als intolerants a la lactosa.

Consideracions nutricionals

Celiaquia: un cas especial

Tot i que sovint es confonen per la seva associació amb el consum de gluten, la celiaquia, intolerància al gluten i al·lèrgia al gluten (o al blat) són tres condicions diferents.

Diferències entre Celiaquia, Intolerància al Gluten i Al·lèrgia al Gluten

  • La malaltia celíaca: és una malaltia autoimmune i, per tant, es diagnostica mitjançant la detecció dels autoanticossos patogènics específics que van dirigits contra l'enzim intestinal transglutaminasa tissular (tTG IgA). En la majoria dels casos es requereix una biòpsia intestinal per avaluar el dany a les vellositats intestinals i confirmar el diagnòstic.
  • L'al·lèrgia al gluten o al·lèrgia al blat: es diagnostica mitjançant proves d'al·lèrgia alimentària, com el prick test (prova cutània) o el mesurament d'IgE específica a la sang.
  • La intolerància al gluten o sensibilitat al gluten no celíaca: és un diagnòstic d'exclusió, és a dir, després de descartar les dues anteriors.

Conclusió

Mentre que les al·lèrgies alimentàries involucren una resposta immunitària i poden produir reaccions sistèmiques greus, les intoleràncies alimentàries tendeixen a ser menys greus, però presenten un impacte elevat en la qualitat de vida del pacient.

Des de CLILAB oferim proves per diagnosticar al·lèrgies i intoleràncies alimentàries, utilitzant tècniques avançades. En tots dos casos, el diagnòstic precís i la intervenció dietètica adequada són essencials per garantir una bona salut i evitar complicacions nutricionals.

Artícles relacionats:

Referències:

  1. Gargano D, Appanna R, Santonicola A, et al. Food allergy and intolerance: A narrative review on nutritional concerns. Nutrients. 2021;13(5):1638. doi:10.3390/nu13051638.
  2. Alergia a los alimentos frente a intolerancia alimentaria: ¿cuál es la diferencia? Mayo Clinic. https://www.mayoclinic.org/es/diseases-conditions/food-allergy/expert-answers/food-allergy/faq-20058538
  3. García S, Santaliestra A. Ser celiaco no es tener alergia al gluten. Nutriendo. Published July 22, 2022. Accessed September 30, 2024. https://www.academianutricionydietetica.org/alergias-intolerancias/celiaco-alergia-gluten/#Tratamiento_de_la_alergia_al_trigo
  4. ¿Sabes qué diferencias existen entre una alergia, una intolerancia y la enfermedad celiaca? Te lo explicamos. FACE. Published March 5, 2018. https://celiacos.org/sabes-que-diferencias-existen-entre-una-alergia-una-intolerancia-y-la-enfermedad-celiaca-te-lo-explicamos/

Actualitat CLILAB Diagnòstics

AVISOS I COMUNICATS

En aquest apartat podràs trobar tota la informació d'última hora relacionada amb el CLILAB Diagnòstics.

Trobaràs indicacions tècniques o notes informatives relacionades amb determinacions i també incidències climatològique o els dies festius del CLILAB Diagnòstic.

NOTÍCIES D'INTERÈS GENERAL