Els nivells elevats de glucosa a la sang es detecten per primera vegada durant l'embaràs. Tot i que en molts casos els nivells es normalitzen després del part, la DG és un important factor de risc per a una sèrie de complicacions neonatals i maternes. Per aquesta raó, el laboratori ha de contribuir a un diagnòstic precoç i precís de la DG.

Factors de risc en la diabetis gestacional

L'obesitat, els antecedents familiars i l'edat materna avançada són els principals factors de risc.

Figura 1. Diabetis gestacional i factors de risc associats.

L'obesitat destaca com a factor de risc més important, ja que està directament relacionada amb la resistència a la insulina. A més, una història familiar de diabetis o hipertensió incrementa encara més aquest risc.

D'altra banda, l'edat materna avançada, és a dir, embarassos a partir dels 35 anys, està associada a un risc més gran de desenvolupar diabetis gestacional, en comparació amb dones més joves.

Això és degut, en part, al fet que la resistència a la insulina tendeix a augmentar amb l'edat, cosa que fa que el cos sigui menys eficient en el maneig dels nivells de glucosa a la sang durant l'embaràs.

Conèixer la predisposició genètica a la hipertensió o la resistència a la insulina és essencial per al maneig de l'embaràs i la prevenció de complicacions maternofetals (Fig. 2).

Figura 2. Exemples de possibles complicacions maternofetals.

Aquestes complicacions (Fig. 2) posen de manifest la necessitat d'un maneig adequat de la DG des del diagnòstic fins al postpart. Per això, el paper del laboratori clínic és clau en el diagnòstic precoç i la prevenció de la DG.

Avenços en el diagnòstic de la diabetis gestacional

A CLILAB, seguim un protocol basat en els valors de referència establerts al Protocol de seguiment de l'embaràs a Catalunya, 2018.

Es mesura la glucèmia basal abans de les 24 setmanes d'embaràs per avaluar el risc de diabetis gestacional en dones que presenten un o més factors de risc, com:

El mesurament abans de les 24 setmanes és essencial, ja que el cos de la mare encara no ha assolit la màxima resistència a la insulina. Si hi ha factors de risc, es pot desenvolupar diabetis gestacional. Després de les 24 setmanes, la placenta allibera hormones que augmenten aquesta resistència, moment en què el risc de diabetis gestacional és més gran.

Figura 3. Flux de l'algoritme diagnòstic a Clilab de la diabetis gestacional en dones amb factors de risc.

Tot i que tradicionalment la detecció d'aquesta condició es feia de manera selectiva, enfocant-se en dones que presentaven factors de risc, recentment diversos estudis han demostrat que una aproximació de cribratge universal, entre les 24-28 setmanes, podria ser més efectiu. Aquest cribratge consisteix en l'avaluació de totes les dones embarassades, independentment dels factors de risc, a partir de la setmana 24.

Les proves de tolerància oral a la glucosa (PTOG), específicament la prova d'O'Sullivan, continuen sent l'eina més utilitzada per al diagnòstic de la DG (Fig. 4). Aquest test permet avaluar la capacitat de metabolitzar la glucosa durant l’embaràs.

Figura 4. Fases de la prova de tolerància oral a la glucosa al diagnòstic de la DG.

Si els nivells de glucosa es troben en rangs patològics després de la segona prova, es diagnostica la diabetis gestacional. Aquesta aproximació de "dos passos"(Fig. 4) és àmpliament utilitzada i permet una avaluació més precisa.

Maneig i tractament de la diabetis gestacional

Un cop diagnosticada la DG, el tractament se centra a mantenir els nivells de glucosa dins de rangs normals per minimitzar el risc de complicacions.

Es comença amb la modificació de la dieta i la introducció d’un pla d’exercici físic moderat. En els casos en què el control dietètic i l'exercici no són suficients, es recorre a la teràpia amb insulina. A diferència d'alguns medicaments orals, la insulina no travessa la placenta, cosa que la converteix en l'opció més segura per al maneig de la diabetis gestacional.

D'altra banda, es promou la lactància matera perquè ofereix beneficis metabòlics a llarg termini, tant per a la mare com per al nadó. Entre ells, trobem:

Conclusió

La diabetis gestacional és una condició que requereix atenció mèdica i una aproximació multidisciplinària per assegurar els millors resultats possibles per a la mare i el nadó.

Els avenços en el diagnòstic, com ara el cribratge universal i la prova de tolerància a la glucosa, han millorat significativament la nostra capacitat per detectar aquesta condició en etapes primerenques de l'embaràs. Tot i això, és important continuar la recerca i l'actualització dels protocols de tractament per seguir millorant la gestió de la DG.

A CLILAB, realitzem les proves per al diagnòstic de la diabetis gestacional i destaquem la importància de la promoció de la salut materna durant totes les etapes de l'embaràs, assegurant el benestar tant de la mare com del nadó.

Artícles relacionats:

Papel del laboratorio en el cribado y el diagnóstico de la preeclampsia

Cribado prenatal de alteraciones cromosómicas

Tiroides y embarazo: lo que necesitas saber

Referències